El passat, com deia Shakespeare, i ara reblen els Pixies, és un pròleg. Mishima n’és un bon exemple. Ha hagut de ser al cim de la seva carrera, en plena gira del seu darrer àlbum Ara i res (2017), unànimement assumit com un gran disc de maduresa, que la banda barcelonina se n’adoni que compleix vint anys (fou a finals de 1999 que van gravar la seva primera maqueta).
Per celebrar-ho, David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria), han decidit retre un doble homenatge al repertori que els ha portat fins aquí. En primer lloc, amb la publicació d’ Ara i aquí (TRIS, 2019), testimoni dels dos concerts de Nadal que van oferir a la sala Apolo de Barcelona els dies 20 i 22 de desembre; ni més ni menys que el primer directe de la seva trajectòria, un fidel retrat de l’energia, el vigor i l’emoció de les seves actuacions en viu, un cúmul de sensacions a mig camí entre la comunió i la catarsi.
Col·leccionista compulsiu i selector ocasional. L’Arnau porta molts anys comprant discos per passió. Les seves seleccions musicals inclouen mescles heterogènies, eclèctiques i coherents que tant poden incloure Funk, Jazz i Pop groovy. Com a context, podeu situar l’Arnau dins l’equip de contractació del Primavera Sound i consultor per marques dins l’àmbit musical (Discogs, Guerssen, etc.)
Rigoberta Bandini és el projecte musical de l’actriu i escriptora Paula Ribó. Després de molts anys de trajectòria musical amb la banda The Mamzelles, al 2020 ha publicat, de moment, quatre singles que viatgen entre l’electrònica i el pop costumbrista.
Duo de pop electrònic format a Barcelona per Carlos Ballesteros i Genís Segarra en 1996, amb la idea de crear un grup conceptual en el qual qualsevol estil musical pot servir per a compartir les seves idees. Des dels seus inicis fins ara han fet synth-pop, belades cerimonials, mambo electrònic, música progressiva, dansi-music com en els 90, pop sofisticat i fals rock’n’roll. Part fundacional del col·lectiu Austrohongarès, des de 1997 organitzant festes i publicant discos (Les Biscuits Salés, Astrud, Espanto, Chico i Chica, Lidia Damunt, entre altres). A la primavera de 2019 publiquen el seu sisè àlbum, titulat «JOTERÍAS BABAUES». Així va definir algú el que ells fan, despectivament, després d’un concert seu a Ciutat de Mèxic. Ells van decidir reapropiar-se de l’insult i guardar-lo per a donar títol a aquest disc, que suposa un nou gir en el seu estil, amb unes cançons més melòdiques, estranyament antigues i romàntiques.
Brigitte Laverne és un projecte de Synthpop que va néixer sota el sol de Barcelona. Amb només quatre cançons en l’estrena del seu primer EP, Laverne va poder colar-se entre les joves artistes més prometedores de 2016, un component que li va permetre ser l’única participant espanyola en la Red Bull Music Academy. Amb el seu segon EP “Wasted”(2018), Brigitte Laverne es va consolidar com una artista reconeguda en l’escena del Synth-Pop, després de tocar a les sales mes grans d’Espanya i festivals importants com Sonar (Barcelona & Reykjavik) o Primavera Club.
Per talent, carisma i presencia, David Carabén és una de les figures claus de l’escena musical del país. Guitarra, veu i principal compositor de Mishima, l’artista barceloní ha escrit un grapat de cançons que, contextualitzades i comentades per ell mateix al llibre La forma d’un sentit (Empúries, 2015), han rebut el caire literari que indubtablement mereixen.
Com a excepció, David ens regala un repàs en format íntim per cançons que habitualment no formen part del seu repertori de directe, poemes de Joan Vinyoli musicats per l’ocasió i adaptacions al català d’alguns dels seus referents Una extraordinària oportunitat per (re) descobrir a qui millor li ha cantat, des del pop, a l’amor, la bellesa i la nit.
Ketekalles es un grupo de mujeres fuertes nacido en 2016. Sin expectativas ni una gran actividad en redes sociales, comenzaron a componer canciones que las identificaran y posteriormente a realizar conciertos en espacios sociales, solo con eso conseguían llenar y mantener su público en directo.
Nacida en Barcelona en el año 1993, Elane se interesó por la música urbana desde pequeña. Influenciada por el Hip Hop de los 90 y 00, empezó a componer sus primeros temas a los 17 años y a se subió por primera vez a un escenario en el año 2018.
En sus letras Elane refleja una clara temática social, revolucionaria y feminista. Después de varios singles como “Féminas”, “Histérica” o “Ma Mare Mía”, actualmente trabaja en un primer EP que se titulará “Sondeesas” y que saldrá a la luz durante el 2020.
Lluís Cabot presenta el seu segon EP en solitari “Fernanda” (Bankrobber, 2020), cinc peces curtes i aparentment senzilles enregistrades per Jordi Matas.
El músic mallorquí és el cantant, guitarra i principal compositor de Da Souza, que el 2020 van publicar el seu quart i aclamat LP, “Salsa agredolça”. “Fernanda” és el segon EP que publica en solitari després de “Periple estacionari” (Bubota, 2018).
En directe, l’acompanya el guitarrista Joan Vallbona. En format duo de guitarres i veus, el seu repertori combina cançons dels 2 EP de Lluís Cabot amb versions acústiques de Da Souza.
Són un grup de rap de Barcelona format per quatre MCs (Malet, Oli, l’Esquerda i Cicuta), Juliana com DJ i Tole (guitarrista del grup KeTeKalles) a la producció. El seu rap combina lletres en català i en castellà amb missatges que buscan l’apoderament de les dones i altres identitats dissidents per a transformar aquesta societat, amb una visió crítica del sistema capitalista.
Lletres crues però sempre dibuixen esperança. Després de més de quatre anys de projecte i després de publicar la selva primera referència “Más que rap”, acabem de treure el seu primer disc: “Katarsis”. Consta de 12 temes amb ritmes variats com a boom-bap fins a ritmes de afro-trap i dancehall. Han estat gravats, barrejats i masteritzats per Dive Dibosso.
Mesurar el talent és absurd, impossible, fins i tot ridícul; però ningú dubtaria que el talent existeix. Només cal fer un passeig per la trajectòria musical de Joan Colomo per tenir-ne una prova irrefutable. Un talent que desborda per totes bandes, que dibuixa melodies impossibles amb una mà mentre, amb l’altra, juga a sorprendre’ns amb detalls de producció inesperats. Un talent capaç d’interpretar tots els papers de l’auca, i, si li sobren deu minuts, inventar-se’n de nous. I quan després d’escoltar-ne tots els discos pensem que sí, que ja ho tenim, que ja hem entès el què i el com del torrent creatiu del de Sant Celoni, treu un disc nou i ens torna a agafar per sorpresa, assenyalant passadissos i portes que ni ens havíem imaginat que existien.
Anaïs Vila no enten les noves cançons sense mirar-se ben endins. I aquest endins és canvi, com allò que l’envolta.
Un so renovat, un nou univers estilistic, dosis de critica social i petits detalls que el fan personal. Un canvi amb l’essencia de Vila, amb lletres cuidades i sisnceres i de veritats a través d’una veu continguda i alhora plena de matisos
Després del primer disc en solitari “Cançons d’amor i dimonis”, Magalí Sare comença una nova etapa en què aposta per l’experimentació i la creació d’una unió entre la música clàssica i la moderna, mons que sempre han estat presents durant la seva trajectòria. D’aquí neix l’àlbum A boy and a girl publicat el gener del 2020.
Marta Roma, violoncel.lista i cantant versàtil, ha actuat per tot el món Filipines, Méxic, Colombia, Cuba, Brasil, Japó, etc, construint el seu propi camí artístic traspassant fronteres estilístiques i culturals amb el seu instrument. Ha actuat amb artistes com A.R Rahman, Alejandro Sanz, Susana Baca, Rosana, Gary Burton, Dream Theater, Jarabe de Palo, Maria Rodés, Guillem Roma entre altres
El OpenMic de Las Pibas es un espacio de visibilización de la música de mujeres, lesbianas, trans, travestís y no binaries. Un Micrófono abierto donde 5 artistas comparten su musica en un escenario seguro y libre de discriminación.
Desde 2018 artistas de todo el mundo comparten el escenario de Las pibas, combinando en un mismo encuentro géneros musicales diversos
Raquel y Ane se conocieron creando. 2 mentes veloces, inquietas y apasionadas que comparten mucho más que afición por la música. El grupo comenzó casi paralelamente a sus clases de batería. Y un objetivo de por medio: Al menos, hacer un concierto al mes.
Quan les interpretacions sobre la societat s’entremesclen amb situacions i moments de vida personals, la reflexió a través de la composició musical crida a la porta. Sound of Agathe és un remei per sentir i entendre. La harmonia melòdica de la paraula juntament amb el flux rítmic de la guitarra permet acceptar el procés de vegades incomode de navegar per aquelles aigües tèrboles, estancades en el nostre interior, per finalment orientar el timó cap a un destí apaivagat, de comprensió, una direcció nitida i plena d’esperances
La música de Daniel Lumbreras és difícil de classificar, té tints de música africana, cèltica, brasilera o fins dels cants sufís o de la música raï. Però la base no deixa de ser un pop folk de tall occidental, ric en matisos i molt líric. Amb la gran particularitat afegida que canta improvisant fonemes. Prenent-se la veu com un instrument més i centrant tota l’expressivitat en la musicalitat del so. Aquí radica la universalitat de la seva proposta i la vocació per traspassar fronteres. No canta en cap idioma, però tothom pot entendre-ho.
Des de l’inici de la pandèmia vivim una vida marcada per la distància, la separació i l’aïllament. El cicle Bandes que es Dissolen, proposat per Gandula, s’adapta a les restriccions actuals i proposa una reflexió sobre aquests sentiments compartits: els grups que hi actuen no podran fer-ho mai tots junts, el petit escenari de l’Heliogàbal només podrà acollir a un o dos membres de la banda en cada moment. Els grups hauran de repensar i adaptar la seva proposta, tal i com a tots i totes ens toca fer-ho cada dia.
Compta amb una llarga trajectòria tant aquí com a fora del país. Com a guitarrista ha col·laborat i col·labora amb artistes tan variats com Refree, Za!, Seward, Maria Coma, Pau Vallvé, Kiko Veneno, Enric Montefusco, Maria Rodés o Marina Rossell. Des del seu primer disc de cançons “Tonada del genoma humà” (2011) ha trobat la seva vessant més personal en les cançons, que segueix explorant en diferents formats i col·laboradors. Han seguit els discos “Les dones macabres”(2013) , “Vol.71” (2016) i l’últim “Yo siempre sueño que sí” (2020), estrenat al MMVV, el Festival Grec i L’Auditori de Barcelona.
En aquesta ocasió vindrà acompanyat de la pianista Lucia Fumero. Un format inèdit amb que l’autor repassarà tota la seva discografía.
El Caballo Ganador és un col·lectiu musical dedicat a la improvisació conduïda. No hi ha res composat prèviament, només un llenguatge de gestos a partir del qual l’Orkesta crea a temps real, sovint amb la participació activa del públic. En aquesta ocasió, el nucli dur estarà format per Sara Fontan, Estel Boada, Mau Esperit!, Alfons Serra (Mishima) i aquells a qui anomenen
ZA! Improvisació, humor i megaflow.
Des de l’inici de la pandèmia vivim una vida marcada per la distància, la separació i l’aïllament. El cicle Bandes que es Dissolen, proposat per Gandula, s’adapta a les restriccions actuals i proposa una reflexió sobre aquests sentiments compartits: els grups que hi actuen no podran
fer-ho mai tots junts, el petit escenari de l’Heliogàbal només podrà acollir a un o dos membres de la banda en cada moment. Els grups hauran de repensar i adaptar la seva proposta, tal i com a tots i totes ens toca fer-ho cada dia.
L’Aida G. compositora i cantant, presenta les seves cançons en format banda sota el nom de GUINEU. Després de captivar el públic amb el seu últim single “Putu Any”, aquesta primavera dóna lloc al seu primer LP “Forats Negres” (Forats Negres). Indie Pop en català amb melodies “Cuqui” i tendència “trash” (#cuquitrash).
Carlota flâneur ha viscut sempre en un hàbitat musical. Als cinc anys va demanar un violí i el va tocar durant deu, fins que va descobrir que en realitat el que li agradava era cantar, així que va aprendre a tocar la guitarra. El seu EP debut, Brains (Hidden Track Records, 2020), ens aproxima al seu univers. Un indret càlid, on els sentiments i els pensaments es manifesten sense filtres, amb senzillesa i amb amor i on no cal aparentar sinó que és suficient amb ser, amb existir.
Parlar de Flashy Ice Cream és fer-ho sobre un dels grups de referència de la nova escena urbana catalana. La seva proposta barreja estils com el trap, el dancehall i el rap. Influenciats clarament per grups com ASAP Rocky, PNL o Sfera Ebbasta es desmarquen de la resta de formacions d’urbana per unes lletres amb missatge, compromeses i 100% en català. Actualment presenten el seu segon disc Don Gelato (Delirics, 2020) un treball composat i gravat en ple confinament i que ha marcat un abans i un després per a la trajectòria de la banda de Sabadell. Un dels millors àlbums d’urbana fets a Catalunya i en català.
JOINA és una artista empordanesa formada en piano clàssic a l’ESMUC però la seva música s’ha expandit molt més enllà dels compositors de la tradició acadèmica. Ella neix de l’escolta. De la valentia d’alçar una veu que té coses per dir. Amb un nou llenguatge, sincer, directe, les paraules li parlen i l’ajuden a entendre i seguir projectant. Una personalitat única en la nostra escena musical que vam descobrir amb el seu àlbum de debut, Companyes (Autoeditat, 2018) i que ens ha acabat de conquerir amb el molt recent Òrbita 9.18 (Microscopi, 2121). Si el primer era un disc amb clara vocació reivindicativa modelat en les formes del hip hop més contemporani; aquest segon és mira interior i existèncialista que resssona a R&B i neosoul.
Kovitch és un cantant i lletrista de rap del Vallès Occidental que aquest 2021 acaba de publicar el seu nou EP ‘Flâneur’ i ja té programats concerts per rodar-lo. El seu estil recull l’herència del hip hop més melòdic i de l’R&B, bevent de l’escena nord-americana, nacional i francesa. Les seves lletres, en català i castellà principalment, són reivindicatives, amb valors i vivències personals. Últimament s’ha interessat per la música d’arrels africanes i jamaicanes com l’afrobeat o el dancehall.
Tàlveg és un trio col•laboratiu que persegueix la llum que hi ha darrere d’atmosferes fosques i paisatges desolats tot combinant una paleta de colors supersaturats amb passatges lírics.
Instal•lada en una cerca constant de noves textures, la seva música es desplega en forma d’oratori; la formació permuta els seus membres per construir el seu flux narratiu a partir de les possibilitats combinatòries que aquesta ofereix.
La pandèmia ens ha abocat a un consum cultural passiu i unidireccional. Amb la voluntat de revertir aquesta tendència dins les restriccions actuals, els ZA! proposen fer un concurs musical on tots els assistents seran els participants. En aquest concurs es combinaran temes de tota la seva discografia amb proves que públic i músics hauran de superar de forma col·lectiva.
Els acompanyaran les Tarta Relena, duet a capella que en dos anys de trajectòria ha revolucionat l’univers folk, i l’actor Jordi Vilches com a presentador del concurs. A JUGAAAAAR!!!
Gambardella és el trio de jazz-rock format per Jaime Pantaleón, Victor Jiménez i Oscar Altaba. Energia, psicodèlia i tropicalisme s’uneixen en un directe sempre trepidant que en aquesta ocasió especial se centrarà en l’experimentació, els sintetizadors i les textures sonores.
Núria Garcia és violinista, compositora i músic electrònic. Des de ben petita ha iniciat un camí musical marcat per la sensibilitat. Presenta una proposta innovadora on la música creix a través de les noves tecnologies i fusiona les quatre cordes del violí en un projecte de músicaelectrònica.
Ella Ella son Marina Serra i Jaime Espinosa (cognoms materns), dúo de tecnopop afincat a Barcelona part del segell Magic Room Records.
Defineixen el seu so com “synthpop despreocupat”, en les seves cançons troben tejits elèctrics, paissatges ple de sintetizadors, baixos contundets i veus a l’unisol, tot en un imaginari ple de imatges quotidianes.
Al 2018 van gravar el seu primer EP gràcies a Edita la Servidumbre “giratorio feliz” i al 2019 altre EP (ja en Magic Room Records) de nom “Con derecho a postre”.
Durant el 2021 la banda publicarà diferents cançons que han gravat en aquest temps de pandemia que possiblement estaran en el seu anhelat primer album.
vàlius, el duet que ha estat a tot arreu, presenta The Faemino y Cansado meets Pet Shop Boys show, un espectacle inèdit i únic en què NO tocaran la bateria. Ni ells saben encara què hi passarà i per això en tenen moltes ganes. De ben segur que hi haurà crits i hits sense caixa i plats.
Cine Nuria, el duo format per Fernando Herrero i Leo Rey, són fidels militants d’un dream pop lleuger, atractiu i refinat, que s’inspira en el cel i en la imatge bucòlica de la mar mediterrània i que s’expressa mitjançant senzilles guitarres i melodies que resplendeixen. Año Luz, el seu nou EP, és una nova mostra de talent, en la qual ens parlen de la lluentor i la cruesa de les relacions humanes a través dels seus ritmes pop.
Hola Lis és Elisa Bernal, i “Primavera Dosmilveinte” (Edita La Servidumbre) el seu debut, creat en el confinament més estricte entre març i maig del 2020. Tancada al seu pis al barri de Poble Sec de Barcelona, l’Elisa va composar i gravar (veu i guitarra) els 10 temes que conformen el disc. A vegades en català, a vegades en castellà, anglès i francès, Hola Lis navega sobre la falta de llibertat i la recerca per recuperar-la a través de viatges a moments passats i a la imaginació. Tancats a casa a quatre països diferentes, altres artistes hi van col.laborar posant els seus cors, que acompanyen les composicions d’Hola Lis. James Milne (Lawrence Arabia), Alberto Montero o Clara Vinyals (Renaldo & Clara) són alguns d’ells. Eloy Bernal, company a Hibernales (El Genio Equivocado), va produir el disc, també en confinament des del barri de Sants.
En tots els camins hi ha un punt d’inflexió, un moment en el qual tot es veu de forma clara i concisa, on no hi ha lloc a dubtes. És just en aquest precís instant, en el qual neix TWIN. Darrere de TWIN, trobem a Ana López, que després de diversos discos amb Her Little Donkey, debuta en solitari amb un EP on l’electrònica i els contrastos són els grans protagonistes.
L’Ep, de títol homònim, està format per quatre cançons. Quatre petites dosis d’un nou imaginari que TWIN comença a desplegar, sense normes i sense lligams. Les cançons es mouen entre la delicadesa i allò salvatge, la suavitat i la intensitat, entre el clarobscur i els colors, entre l’ombra i la llum. I és, entre tanta disparitat, on TWIN se sent més còmode.
Joan Miquel Oliver presenta «Elektra» la tercera entrega de la trilogia que, juntament amb el pintor Albert Pinya, va encetar el 2015 amb el treball «Pegasus» i va seguir el 2017 amb l’àlbum «Atlantis».
Neus Borrell i Bru Ferri presenten Llibretes i Orogènesis, el seu segon àlbum. Hi canten a Maria Mercè Marçal, Oriol Sauleda, Doroty Armenia, Pepe Sales i a Blanca Llum Vidal.
Publiquen el setembre de 2019 l’EP Llibretes de Pepe Sales (Coopula, 2019) a on musiquen sis textos de llibretes manuscrites de Pepe Sales.
Troben en les llibretes i diaris un contingut d’una intimitat preciosa, i frase per frase, amb dues veus i un piano, es va fent col·lectiva en cantar que tres estels cauen a l’aigua, que t’he negat mare, que un jo de mi, que lonca vita, que dansa i dansa.
En diciembre de 2018, Navarri decide hacer su primer, y a priori único, concierto, en Hi Jauh USB? apremiado por el inminente cierre de la asociación del Poble Nou. Una de aquellas maravillosas tardes al fondo del callejón, acordó con Eloy Bernal que, si alguna vez se ponía delante de una audiencia a tocar algo, tenía que ser allí. Así comienza
Navarri.
Sònia Montoya va començar a compondre cançons pròpies per curiositat, després com exercicis durant els seus estudis de música i finalment va muntar el grup Masoniería per a donar forma al seu projecte final de carrera.
La seva intenció és posar música, quan li vingui de gust, a les seves vivències o a històries i personatges que li fascinen.
Polseguera, el duet format per Tomeu Mulet (membre, entre d’altres, de Beach Beach) i Biel Riera (actualment a Jorra i Gomorra i Reïna), presentaran el seu primer LP, VIDA GRISA (Bubota Discos, 2019), a l’Heliogàbal.
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits a Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Blai Bonet o Andreu Vidal.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
La Ludwig Band és un grup de música en català nascut a Espolla (Alt Empordà) a finals del 2017. L’abril del 2018 van publicar la seva primera maqueta: La Ludwig Band: el segon millor grup d’espolla, que va ser gravada i autoproduïda a El Cuartelillo Records, un modest estudi de gravació ubicat en una antiga caserna de la guàrdia civil i actual domicili
d’un dels membres.
Sona folk, pop, rock… i s’escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimen assonants. Temes potser quotidians, potser no tant, amb girs inesperats i secrets que es descobreixen amb l’esolta pausada de les cançons.
La Sentina ha estat sempre el vehicle creatiu de l’Albert Girons en el qual van pujant i baixant passatgers que l’ajuden a matisar, enriquir i fins i tot frenar els seus impulsos creatius. Ara, amb l’ajuda de l’Ildefonso Alonso, publiquen nou disc: “Brutalismes”, on capgiren el directe de dalt a baix, sempre a través d’un pop-rock amb aires metafísics. A l’Heliogàbal faran la preestrena d’aquest directe, només per a fans.
El projecte Fortuna, presentat per Clara Poch i Marçal Calvet, parla d’un viatge a la fragilitat de cadascú a través del canvi personal i col·lectiu que estem vivint en aquest temps. Es tracta d’un concert performatiu, canviant, pluridisciplinari, on la música es fusiona amb el gest, el moviment, la llum…com pura expressió del que vivim dintre de nosaltres amb un llenguatge que ho inclou tot i et dóna l’empenta per continuar seguint endavant.
Fundat a mitjan 2013 pel poeta i compositor Llorenç Romera Pericàs, SALVATGE COR no s’atura de créixer. *bruixes..* (DiscMedi, 2019), el seu darrer àlbum, ha rebut guardons com el Premi Ciutat de Palma Bonet de Sant Pere de Música i els premis Enderrock a millor disc revelació dels Països Catalans i a millor disc balear segons la crítica especialitzada. La seva proposta, tan mediterrània com progressivament més iconoclasta, es transforma en cada nou treball i s’apropa al moll d’un os -com diria Blai Bonet- rarenc, que mira cap al futur sense oblidar les seves arrels.
‘Galgo Lento’ és l’alter ego del compositor i productor català Martí Galan Velasco (Terrassa, 1996). Amb sons onírics que cavalquen entre el lo-fi i el pop metafísic, tots ells creats a la seva habitació, el Martí expressa les seves “inquietuds mil·lenials”, fent referències a l’amor, un futur incert, un passat perdut i un present que gairebé no existeix plasmats a la perfecció al seu disc debut “Dies i dies”.
La aventura de Espaldamaceta empezó en 2006 con José Juan González presentando un repertorio exclusivamente de canciones tristes y lentas, grabadas y llevadas al directo con el único acompañamiento de una guitarra.
Después de editar Madera y poca luz (Bankrobber, 2008), disco que incluye su reconocida canción ‘Ahora que la mierda ya me llega hasta los ojos’ que en el año 2014 Paco León incluyó en la escena final de la película “Carmina y Amén” estrenado el 29 de Abril y nominada a los premios Goya (ganó también dos premios en el festival de Málaga ese mismo año), el artista siguió sin dar tregua con otros 6 álbumes.
La última entrega Millor que Mai (Hidden Track Records, 2019), es un disco donde Espaldamaceta exploró nuevas texturas e instrumentos. Ahora vuelve a presentar un repaso a su trayectoria en este formato solitario y intenso de principio a fin.
Berta Sala presenta el seu primer treball “Hertogstraat” (Segell Microscopi 2020) en format duo amb unes cançons de jazz, pop i folk, que parlen de reconnectar amb el que és quotidià, natural, senzill i valorar-ho.
Intraterrestres el bon músic Gerard Avellaneda AVE: l’intraterrestre de cap-mans-braços-peus toca el baix, molts pedals i fa veus, i la poeta Núria Martínez-Vernis: també intraterrestre de cap-mans-braços-peus fa poemes al moment, fa veus, balla, i performa.
AUREHL, un duo format per Itziar Lember i JirOz, presenten cançons de fosca melancolía amb tints del dream pop més electrònic. Entre el 2018 i el 2019 van publicar dos EP’s i aquest 2021 van presentar el seu nou single “Holly Blue”. La selva música es gronxa entre textures sonores envolvents que et transporten cap a universos onírics.”
El dúo formado por Mel y Cris nos presentan su ópera prima cargada de matices, luces, sombras y un aura de misterio que se transmite vía auditiva y que acompaña durante toda la grabación como un viaje orgánico y atmosférico. Bases electrónicas, guitarras detallistas y voces que van desde lo sutil a lo extremo crean las atmósferas y ambientes que envuelven “Salvaje”. Este disco es en esencia el regreso a lo primitivo, una aproximación pura a la belleza y el dolor, el contacto material con la vida, la confrontación con la naturaleza, lo animal y lo sexual.
Edu Ruinas, líder de la extinta banda Las Ruinas y ahora al frente de Robot Emilio, hace también música casera y dibuja con Paint. En su bandcamp va colgando misteriosamente canciones, ep´s o discos, y la última publicación, “Pisto”, ha salido en formato cassette con el sello Edita la Servidumbre.
Elle León entén, sense pretendre-ho, el que és la bellesa. Al seu imaginari apareixen formes i colors que només es poden veure quan la seva veu brolla. De múltiples qualitats artístiques, la cantautora irlandesa escull la música com mitjà per captar les sensacions que la van encoratjar a agafar una guitarra i composar les seves melodies, i d’aqui generar sons que acompanyen les seves viues lletres. Al 2020 ens va presentar el seu EP ‘Heart to Hearts’ i ara, amb format trio amb Narr Eph i el Guillem Torà torna al Heliogàbal per compartir les seves noves cançons que formaran part del primer Long Play de la seva carrera.
Irene Meneguzzi és una còmica de standup argentina resident a Barcelona. Des dels seus inicis l’any 2019 ha passat pels principals xous de standup locals i al programa “20 Vint” de RTVE. Amb un estil sec que flirteja amb el sarcasme, li treu punta a les seves tragèdies quotidianes
Parlar de Manel Vidal és parlar del podcast La Sotana i del xou de standup El Soterrani. Per si fos poc, també és guionista de La Competència. Tres de les quatre potes més fortes de l’humor en català. Ara ja podrà dir que ha participat a totes.
Oscar wolf & His Moon Serenaders es una nova constel.lació barcelonina. Tres músics d’arreu del mon, mantenen el swing dels anys 30 viu. Durant molts anys han escoltat les antigues gravacions de bandes de swing, i es per això que la majoria de cançons que toquen, no són els típics estàndars, (alguns d’ells ni tan sols els han arribat a versionar abans), i això genera la sensació que toquen un tema original. La selecció de temes es exclusiva, cançons de les festes casolanes de l’època (“house rent party”) i d’altres cançons que tot i ser bones, no van arribar a fer-se gaire famoses. El blues esta totalment present ja que ells coneixen les arrels. La introducció d’arranjaments personalitzats a la majoria de cançons ho fa encara més especial, afegint personalitat i donant identitat a la banda.
Marta Bosch fa monòlegs compromesos amb una causa solidària: demostrar que malgrat no saber caminar (ni parlar) com una senyoreta, és la pubilla dels vostres cors.
Marc Sarrats és un humorista àcid assidu a El Soterrani i al Comedy Gold. També ha anat al FAQS i va fer riure les iaies del FAQS. Un miracle. Sense cap dubte estem parlant d’un dels còmics més en forma del panorama català.
Isaac Ulam farà un repàs de la seva trajectòria musical seleccionant cançons dels discos publicats sota el segell Bankrobber: En els prats més llunyans (2009), Murtra (2012), Temple d’aigua i llum (2013) i Ratpenat (2016); i altres cançons inèdites. En format reduït i proper, acompanyat pel multi-instrumentista Joan Vissi.
Alexandrae és el duet vocal format pels artistes multidisciplinars Elena Tarrats i Marc Vilajuana. Dues veus excepcionals que ens porten a llocs insospitats a través del cant. Sons vocals antics, melismes i harmònics portats a un terreny contemporani amb l’ajut del teclat, el loop, la percussió i la microfonia.
Gaudeamus Omnes és el primer disc del duet Alexandræ format per Elena Tarrats i Marc Vilajuana. El projecte barreja sons antics amb sons moderns minimalistes i principalment és un disc vocal.
Planteja un retorn a les arrels amb pulsió progressista. El disc està format per cinc cançons de composició pròpia, dues d’elles de llarga durada. Cada cançó parla de temes que consideren d’emergència per ser tractats: crisi climàtica, crisi migratòria, noves relacions i replantejament de la monogàmia, gestió de la mort i construcció de xarxes de cures.
Albert Floyd fa Stand Up des que es va adonar que les idees que li rondaven pel cap, i que no s’atrevia mai a explicar, podien fer gràcia. Un còmic amb un humor que passa de l’absurd al negre, amb tocs irònics i un estil propi. Organitza a Barcelona espectacles de comèdia alternativa com Comedy Gold, Roast Battle Barcelona i Bumping Mics.
Quique Macías és un còmic de stand up de Valladolid, professor de comèdia i guionista. Va sortir de la cantera de còmics de Paramount Comedy, on va ser escollit un dels 10 millors còmics del canal, i és un dels còmics de referència a nivell estatal, amb més de 15 anys d’experiència als millors escenaris.
Després de sonar ben alt amb bandes com Fuckin’ Bollocks i Dulce Pájara de Juventud, Bruno Banani va injectar d’aires stoner i psycho rock el seu projecte en solitari. Ara, Banani deixa anar pes per alliberar el seu costat més ingràvid, pop i mordaç.
El músic català s’ha fumat la quarantena amb un puraco i te la regurgita en forma d’aquesta melopea melòdica que entra fina com la primera birra després del gym confinat.
Els entrants del seu nou àlbum, que volarà lliure aquesta tardor, són les cançons d’aquest single. Dues fogonades directes que afloren de les ansietats pandèmiques, reboten per les quatre parets de casa seva i acaben de perpetrar-se en els estudis Cal Pau Recordings, amb Borja Pérez (Please Wait, Ultimate Frisbee) com a insà aliat.
David Arnau és un còmic de standup provinent del guió, on ha escrit per Andreu Buenafuente, Berto Romero o Txabi Franquesa. Actualment escriu a l’Està Passant de TV3, mentre s’obre camí a l’standup, actuant al Comedy Gold o al Cruïlla.
Xavi Daura és un dels còmics amb més trajectòria de l’escena catalana. La meitat de Venga Monjas, ha fet centenars de sketchs, entrevistes i ha aparegut a programes com Museo Coconut o Ilustres Ignorantes. Recentment va gravar standup a Comedy Central.
A Miguel le ocurren cosas. Se le ocurren cosas. Coge su guitarra y nos las explica. Algunas son verdad y otras no. Con muchas nos sentimos identificados. Otras nos recuerdan a esas películas que nos hacen llorar a escondidas de nuestros amigos.
En su tercer disco “losquecaen”, deja atrás el formato solista y busca nuevos sonidos junto a Los Perros con Paracaídas, la banda que le acompaña tanto en estudio como en directo.
Hi ha certs discos que a l’escoltar-los et brinden a la ment imatges i paraules de manera quasi instantània. Si haguéssim d’escollir la paraula que més ens evoca The Line seria intimitat. I la imatge no podria ser una altra que una habitació on caben per igual la llum i la foscor, i on es deixen entreveure Valentina & The Electric Post.
The Line és el segon treball de Valentina & The Electric Post, el dúo de Trip – Pop integrat per Valentina Risi i per Ildefons Alonso. Un disc amb el qual s’obren en canal i ens deixen mirar i escoltar fins al més profund. Un disc meditatiu i progressiu, que avança implacable seguint una línia, cançó a cançó. Un disc amb el qual han explorat terrenys molt més electrònics, però on tornem a trobar la veu de Valentina descaradament sincera, com predicadora. I una instrumentació minimalista, que gairebé arriba a desaparèixer, però que per moments ens envolta amb un mantell de textures.
Però tornem a la intimitat. The Line és un disc produït, gravat, i mesclat en la intimitat del Konvent (Cal Rosal, Berga), lloc on resideixen Valentina Risi i Ildefons Alonso. Recórrer el disc és com recorre’ls a ells, llegir els seus pensaments i les seves preocupacions. Saber què sobrepassa la línia o el que encara és acceptable. Com un full pass ticket al seu interior. Tota una sort per a totes nosaltres perquè Valentina & The Electric Post, estan en un moment creatiu molt plaent i The Line acaba resultant quasi un regal, un privilegi.
Alumnes de La Llama School, la millor escola de comèdia online (i l’única), proven els seus textos d’stand up davant de persones reals. De l’online a l’offline! Per primer cop en 3D! Estaran preparats? Segur que sí, perquè són alumnes de La Llama School.
Kike García, aka Kike Cómico, és un dels humoristes més complets que et pots trobar. Creador de El Mundo Today, el diari satíric per excel·lència, i soci fundador de La Llama School, també fa standup sabent que ho pot deixar quan vulgui.
El Tomàs, fundador de La Llama School, ha estat guionista de qualsevol cosa que tingui una mica d’humor. Ara fa uns anys que també fa standup perquè després d’escriure milers de monòlegs per altra gent, fer un podcast d’èxit com La Ruïna i organitzar el Cruïlla Comedy, escriure una mica per ell no és cap problema.
Júlia Coll es una joven de 21 años de Andorra que lleva 4 años viviendo en Barcelona. Julia amor nació en marzo de 2020 cuando Chri Sànchez y Júlia tuvieron que pasar la cuarentena juntos y empezaron a crear nueva música influenciada por el dream pop, synth pop, bedroom pop..Su primera canción verano sin ti salió en verano de 2020 y fue la presentación de este proyecto movido por la necesidad de expresar sentimientos y experiencias vitales.
Más tarde, desde Futuras Licenciadas decidimos editar lo que sería su primer EP no habrá hogar tanto en digital como en físico. Un trabajo de cinco canciones que es la búsqueda de un sitio donde haya silencio y paz.Es una celebración de la vulnerabilidad como la herramienta de transformación más poderosa, un grito a la sinceridad y un abrazo a todas las personas a las que les hayan hecho sentir débiles por ser reales.
Els Flashy Ice Cream presenten el dia 17 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic el seu darrer disc. Si vols escoltar en exclusiva i amb proximitat total els seus nous temes, a la sala Heliogàbal tens l’oportunitat de fer-ho un dia abans de la presentació oficial.
El darrer cop que van treure un LP van guanyar el Premi Enderrock al Millor Disc de Músiques Urbanes del 2020. Estan més en forma que mai i arribaran lluny. T’ho perdràs?
(Vaccinium myrtillus) Són plantes silvestres que creixen en forma de mata de poca altura. A Catalunya es troben en boscos d’alta muntanya, més aviat obacs, dels Pirineus, a partir dels 1.300 metres d’altitud. El seu fruit, habitualment anomenat nabiu o mirtil, és un bon comestible, i es pot menjar tant cru com confitat.
A veces ocurren cosas tan mágicas como éstas: la aguja contacta con los surcos y en el acto una campana repica, un tambor percute, una trompeta desfila solemnemente y, de repente, caemos en el vacío, flotando a la deriva en los misterios de Jaco. Aunque Larry Rodríguez, su nombre real, ha sido una pieza activa de la escena Barcelonesa de la última década, este es su álbum debut, elaborado durante tres años. En lo que puede ser un recordatorio inconsciente de su lento deambular hasta la salida del disco, Larry comienza anunciándonos la necesidad de calentar: “Empiezo a sentir un calor que me mantiene aún encendido”. Suena tan convincente que a partir de entonces ya no podemos mirar hacia atrás.
Flavia Marsano, la peruana establerta a Madrid, converteix els mals dies, les tristeses, els somriures i els records del que té de bo aquesta vida en cançons pop que et faran ballar i sentir a flor de pell.
Natita Cruz és madrilenya i escriu cançons d’amor amb guitarra clasica. S’ha criat escoltant a Julio Iglesias i Jeanette la seva inspiració principal, completandose amb artistes més moderns com Clairo, Taylor Swift o La Bien Querida.
Genís Bagés, bateria de Renaldo & Clara, presenta el seu projecte en solitari. Un EP titulat “Infnite Scroll”, produït entre el seu germà, el guitarrista Marcel Bagés i el també guitarrista David Soler.
El músic ens proposa un viatge on el ritme és el protagonista, de la mà de diversos dispositius electrònics (loop, pads de percussió, teclat…) s’aconsegueixen crear ambients sonors molt originals i inesperats que atrapen l’oient des del primer minut.
L’element adictiu de l’interfície “infnite scroll” que permet generar material digital sense límit en els nostres mòbils és la font d’inspiració d’aquest projecte tant personal. Un artefacte suggerent, on bateria i electrònica van de la mà.
Tan llançats com el seu propi nom indica, Morreo són Germán i Joseca. Dos andalusos establerts a Madrid que han convertit el seu amor per les melodies lluminoses, el pop sesentero i la psicodelia setentera en el seu principal senyal d’identitat. El salnitre de la mar, la pell torrada pel sol, la nostàlgia del passat, la lluentor del futur i la luminescència del present es donen la mà en les 11 cançons d’amor i desamor que componen el seu debut, “Fiesta Nacional” (2021), un àlbum dominat per melodies orquestrales, sintes lluminosos i guitarres andalusíes. El disc es publica el 8 d’octubre i tindrem a l’Helio l’oportunitat de disfrutarl-lo en primícia.
El confinament va ser l’espurna que van necessitar Júlia (Papa Talp, Jessica & the Fletchers), Asier, Sònia (Papá Topo, Masoniería, Jessica & the Fletchers) i Alicia (Las Odio) per a donar forma a cançons amb les quals explorar el so girl garage de prom party americana i prometre un rejoveniment immediat en escoltar les seves melodies. Una sort de conjunt sortit d’una altra època, en el qual belades per a ballar agarrat i ritmes frenètics per a desgastar la sola de les sabatilles estan garantits a parts iguals. Per a aquest concert presenten un format acústic, Eterna Intimitat, on el fresc de la mar i elvibrant del cor s’ajunten creant una atmosfera de pop fi i cristal·lí.
Després de debutar amb “White Flowers”(Segell Microscopi, 2018), Gessamí Boada-una de les veus emergents del panorama actual a casa nostra- està girant “On Començo Jo” (Segell Microscopi, 2020), el seu segon treball molt potent .
Amb On Començo Jo, Gessamí Boada s’allunya del jazz amb onze noves cançons més properes a un pop amb sonoritats electròniques i de l’indie però mantenint l’essència de cantautora que la caracteritza. Com a “White Flowers” (2018), ha fet tàndem amb el pianista i productor Kquimi Saigi i junts, han coproduït les cançons durant mesos per trobar una nova estètica musical pròpia experimentant. Amb una veu versàtil, plena de matisos i molt expressiva, ens canta lletres profundes que parlen de canvis, de l’emergència climàtica, de l’empatia i de connectar-se amb un mateix. Per aquest àlbum compta amb les col·laboracions d’Enric Verdaguer, Alessio Arena i Elena Gadel.
El gènere de la música d’autor a Catalunya sempre ha estat prolífic. La Júlia Blum té una veu excepcional, un repertori genial i moltes ganes de guanyar-se un lloc als escenaris. A la sala Heliogàbal podràs veure-la fent un dels primers directes d’una gira de proximitat que la portarà per tota Catalunya per demostrar que és una de les veus amb més futur de l’escena.
Després de sonar ben alt amb bandes com Fuckin’ Bollocks i Dulce Pájara de Juventud, Bruno Banani va injectar d’aires stoner i psycho rock el seu projecte en solitari. Ara, Banani deixa anar pes per alliberar el seu costat més ingràvid, pop i mordaç.
El músic català s’ha fumat la quarantena amb un puraco i te la regurgita en forma d’aquesta melopea melòdica que entra fina com la primera birra després del gym confinat.
Els entrants del seu nou àlbum, que volarà lliure aquesta tardor, són les cançons d’aquest single. Dues fogonades directes que afloren de les ansietats pandèmiques, reboten per les quatre parets de casa seva i acaben de perpetrar-se en els estudis Cal Pau Recordings, amb Borja Pérez (Please Wait, Ultimate Frisbee) com a insà aliat.
Santa Monica és el nou projecte musical solista de li artista i performer anglo-madrileñe Frances Ribes Renshaw. El seu recorregut li ha portat a navegar diferents disciplines i escenaris, tant amb projectes personals com treballant per a artistes internacionals en àmbits molt diversos, però la música ha estat sempre en el centre. Smell va ser la seva última banda de noise pop al costat de músics Ferdi i Aroa ai (Shego), i ara amb Santa Monica tracta d’explorar, madurar i donar forma als seus desitjos sonors més personals. Amb el seu primer EP “for now” , produït i gravat a la seva habitació, es pot apreciar que no té por de moure’s entre gèneres musicals, li agrada jugar entre instruments i formats diferents i que el fil conductor del seu treball és l’honestedat, la cruesa i la seva veu. Entén que el seu món sonor pot ser difícil d’encaixar, però creu que és fàcil de sentir…
“aroa ay” és el projecte en solitari de Aroa, artista queer madrileñe la trajectòria del qual comença en la seva adolescència amb bandes com a Rar o Smell i que actualment contínua en Shego. Sent la bateria el seu instrument principal, s’ha embarcat en aquest projecte en el qual barreja sons del postpunk i de la música electrònica. Les seves referències, per tant, abasten tant la música dels 80s com la música urbana de les últimes dècades. Actualment està treballant en el seu EP debut produït per Raquel (Ela Rea), amb melodies esquinçadores, lletres melancòliques i guitarres i sintetitzadors que ens porten a una època passada amb un so renovat.
Pablo Prisma és un dels noms fonamentals de l’underground madrileny després de formar part de grups ja mítics com Smoking Room, Ensaladilla Russa, Bicicross o Prisma en Llamas. El 2015 va editar la casset “Domesticitat” (Chingaste la Confiança / El Morro d’Alf), amb cançons de pop lo-fi gravades a casa per als seus fills i ja en 2017 es publica el seu disc de debut “Grandes Felinos Fantasmas” (Discos Walden / Snap! Clap! Club). El 2020 surt ‘Pensamiento Gigante’ (Caballito Records), tots dos discos fonamentals, unànimement escollits entre els millors de l’any.
Nou anys després de tocar amb Prisma en Llamas a Heliogàbal, en una festa organitzada per La Fonoteca, Pablo Prisma y Las Piràmides per fi podrà presentar a Barcelona les seves cançons: vindrà amb els seus vells casiotones, caixes de ritmes i teclats per emocionar-nos amb el seu pop estratosfèric i brillant de lletres lisèrgiques i evocadores de mons somiats entre la vigília i l’entreson. Serà un luxe poder celebrar els 10 anys de LaFonoteca Barcelona amb ell.
L’escena bedroom a Espanya té un ambaixador que mira des de dins del seu dormitori sense complexos als seus sentiments i obsessions. Amb temes com a ‘Desgana’, ‘Palante’ o ‘After’, l’asturià-irlandès Stephen Please (que també milita en No Fucks i Axolotes Mexicanos) parla d’angoixa, ressaca, festes, amors impossibles i molts sentiments. Hiperpop de bajona, per a l’any 2021, el més bajonero de la història.
Isatofu (Isabel Carmona) és un personatge d’Internet basat en la inquietud per l’humà, els sentiments en l’era digital, i, sobre tot, per ser bona gent. Començant originalment en Youtube l’any 2016, la idea s’ha desenvolupat en diverses plataformes fins a arribar a la música, on es mostra d’una manera més madura (encara que sempre amb un punt d’humor, com en l’àlbum ‘Disco’, un teatral conglomerat de cançons parodia sobre l’absurditat de ser adolescent). El seu últim EP ‘Atención!!!’, escrit amb el productor Pablo Azañedo, es compon principalment de pop rock. Algunes de les influències de l’artista són Stella Donnelly, Wolf Alice i Robyn.
The Check This Outs pot ser punk rock, folk, synth wave o el que faci falta, depèn del dia. Es tracta d’un projecte musical iniciat al 2010 pel Síctor Valdaña, sol o acompanyat quan ha tingut la oportunitat i sempre seguint la perspectiva del DIY.
Teen Cobra es un dúo de lo-fi punk&roll de Washington, D.C. Agita a partes iguales CBGB y Sun Studio, echa unas gotas de Crypt/Rip Off Records, marínalos en una jugosa salsa infernal y te saldrá su sonido. Su primer EP “Social Piranha” se editó en la primavera de 2020 a través del prestigioso sello Hidden Volume Records.
Fur voice és en David Garcia, cantautor postmodern segons rockdelux, d’origen murcià i barceloní adoptiu. La seva musica va de l’electrònica al pop contemporani. Fa servir sintetitzadors, caixes de ritmes i un circuit de pedals que amplien la seva veu a paisatges d’abstracció poètica.
El cantautor australià establert a Barcelona, Peter Loveday, torna amb nosaltres per presentar cançons del seu vuitè àlbum “The Faraway Near”, el seu últim treball, enregistrat al 2021 entre Barcelona i Melbourne, col·laborant a distància amb en David McClymont —membre fundador de la banda escocesa Orange Juice— com a productor. Les cançons d’aquesta col·lecció, tot i que van ser escrites durant el confinament en el 2020, estan plenes de llum i calidesa, i de l’extraordinària presència dels paisatges, les muntanyes, la mar i la bellesa.
Prolífic i assidu músic del directe, i com sempre ben acompanyat per la seva banda, el folk-pop trio, Sarah Davison (veu, flauta, guitarra i percussió) i Naomi Wedman (veu i violí). Segur que serà una nit especial en la que gaudirem de les seves melodies i paraules.
Tres anys després del seu darrer disc i havent passat per un procés de canvis dins el projecte, LIVIANA presenta “Menos” el seu últim treball en format duo que combina elements analògics amb d’altres electrònics a través de loops, sintes, bateries i efectes de veu mantenint l’essència en les lletres i les melodies dels seus treballs anteriors.
Diego és un cantautor, dibuixant i productor musical xilè. Ha estat definit per la revista de música espanyola Rockdelux com el millor lletrista de Xile en l’actualitat. Com músic interpreta de manera creativa i intrèpida, amb un estil calmat i ingenu, i no lliure d’un humor negre molt agut. El seu últim disc “D’alguna cosa s’ha de morir” li va valer guanyar el màxim premi de la música xilena (Premio Pulsar) en les categories Millor Cantautor i Millor Art de disc en 2020.
La xilena Pau Court exhibeix una inquietant cursa que va des del jazz fins el folklore, des de l’estètica teatral fins la cura interpretatiu. Radicada a Ciutat de Mèxic, el seu últim disc “La Força” (2020) li va valer reconeixement nacional i internacional, considerat com a part dels millors discos xilens de l’any 2020 per Rockdeluxe. Reconeguda en els seus primers anys d’ofici amb projectes com Jazzimodo i Tunacola, Pau Court presenta a “La Força” una etapa de renovats matisos, relats i influències, vestida d’electrònica, rock i folklore.
MTINES, conegut a casa com Marc Tinés (Barcelona, 1992), ha donat just en el clau del que necessitava l’indie català amb la publicació del seu primer EP ‘PQLCNSMS?’. La seva música és un triangle entre James Blake, Ferran Palau i Cupido, un híbrid que encaixa a la perfecció, però que no sona com res anterior. Aquest equilibri entre un pop metafísic en alça i sons electrònics i urbans s’ha vist poc a Catalunya, i per fer-ho, s’ha ajuntat de la millor companyia possible, el productor Emili Bosch del grup d’electrònica b1n0.
Cantades en català, les cançons de MTINES són elegants i sensuals però també emotives: històries senzilles però amb so 2021, una música ideal per trobar-se de nit a l’habitació o per ballar sol davant del mirall. Els seus estudis i passió per la literatura i l’escriptura fan que les lletres estiguin cuidades al detall, alguna cosa molt típic del costumisme català com Manel o Mishima . Perquè sí, MTINES va intentar abans aquest camí, amb el quartet Estramoni. Ara, en solitari, l’ha convertit en una cosa molt més contemporània.
DONALLOP és el duet format per Joana Pol i Pere Bestard. A finals de 2019 uns pocs mesos abans de l’esclat de la pandèmia i en meitat de la gira de presentació de Crisàlide, el seu últim disc, el grup va fondejar una setmana als estudis del seu productor Paco Loco, a El Puerto de Santa Maria (Cadis).
D’aquests dies de gravacions el grup va poder extreure el seu nou EP, Cara a Cara. Aquestes quatre cançons són una continuació del camí que van emprendre en el seu darrer i premonitori treball físic. El minimalisme pop, la sensualitat, la profunditat i l’atmosfera es fan acompanyar de textos carregats de prosa poètica. Enregistrat en format de power trio s’endinsen una mica més en el terreny dels sintetitzadors, els ritmes de l’slowcore i el dreampop més primigeni. El groove de la banda és lent però avança de manera inexorable, amb passes fermes i segures carregades de bellesa.
Un riu que travessa diferents paisatges per acabar a un mar de temàtiques atrevides com són la idea del suïcidi (“Una llum”), la transsexualitat o l’emergència climàtica (“Paris to Helena”), fet amb la delicadesa i l’elegància que caracteritza la seva obra. Un treball curt que els permet mostrar-se novament sense perdre de vista un futur carregat de cançons i quilòmetres per recórrer.
Tots els beneficis aniran destinats a l'organització del proper Gutter Fest
Chicos Raros + Primera Mort + DJs Escuse Mua
Primera Mort. Desde la isla de mallorca llega PRIMERA MORT pop de habitacion, con unos dulces toques de tristeza
Chicos Raros. Ultimo concierto de la banda de mongo punk por excelencia de la peninsula iberica, ya no aguantan ni ellos su infernal ruidito
DJs Escuse Mua. Roberta Vázquez i Cristina Daura, les dues millors il.lustradores de la ciutat condal, ens demostren que també són les millors seleccionadores de música per fer-te moure els ossos.
Tots els beneficis aniran destinats a l'organització del proper Gutter Fest
Domingo Perdón + Sencillos y Elegantes + DJ Ferrari
Sencillos y Elegantes. Des de les “chabolas” més putrefactes de Barcelona arriba aquest trio de Country-Blues-Punk per delectar tots els vostres sentits.
Domingo Perdón. Arriben per estrenar-se aquesta banda d’extrangers radicats a Barcelona amb el seu ritme Pop-Rock-Indie dels 80 o jo qué se. Donara per parlar i no sabem si això és bó o dolent.
DJ Ferrari. ¿T’agrada la velocitat? ¿T’agrada la locura? ¿Vols pensar que la pandèmia ha estat només un malson? ¡DJ FERRARI és la teva solució!
Cosista es un concert/cabaret al qual entre cançó i cançó podreu escoltar l’història de diversos objectes curiosos i experimentareu jocs d’imaginació. Un concert envoltat de música, ambients, sensacions…un petit viatge lúdic… no massa lluny. Tot just on viuen els records i les històries properes.
Aloha Bennets són garage-pop amb tocs surfers i lletres fresques i iròniques. Volen ser el primer dia de vacances, un guateque estiuenc, el moment pinyata de la festa d’aniversari. La crítica musical les ha descrit com “un dolç esput rosa abandonat a la porta del pitjor after de la teva ciutat”; una contradicció de tendresa i desvergonya envoltada amb lo-fi.
Sonic Anaconda és una banda de psych / fuzz / garage basada en Barcelona. Després d’un llarg període d’incubació, acaben de llançar la seva EP debut ‘Follow’
En la primavera de 2017, Clara -(Shortfin) Mako Shark- i Paloma -Glitterhouse, Robot Emilio- es coneixen en la festa d’una amiga en comú a base de converses transcendentals sobre el seu amor per la música emo dels 90s. Enamorament sobtat a primera vista, no triguen a començar a quedar per a parlar de música i passar l’estona tocant fins que un dia, inevitablement, comencen a compondre les seves primeres cançons.
Una cosa porta a l’altra i, no gaire després, Walking Lands -pseudònim que Clara ja usava per a penjar els seus temes en solitari en bandcamp- es queda com a nom per a fer oficial un projecte comú. A mitjan 2018, Ernest -Salina, Wann- apareix en escena i s’uneix a l’equip afegint amb els seus bateries l’ingredient que faltava en els temes. Des del primer moment els tres s’adapten tan bé entre ells, que acaben convertint aquests primers esbossos en el resultat audible de la bonica connexió que existeix entre els tres.
Amb una clara influència de bandes com The Van Pelt o American Football, la seva música també beu d’altres estils molt diferents entre si com el indie rock o el post-harcore. Dels 90, això sí.
Després d’haver publicat un primer EP en 2019 sota el títol ‘We live and breathe on the same planet’, el pròxim dia 18 presentaran en el Heliogabal, el seu segon EP titulat, Are you coming?, Format per quatre cançons que sorgeixen de la complexitat emocional derivada del distanciament social, l’aïllament col·lectiu, la pèrdua i la volta a la normalitat.
Presentació de la programació del Minifestival 2022
Darren Hayman
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que servirà per presentar la seva programació per al 2022.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Segona Data - Presentació de la programació del Minifestival 2022
Darren Hayman
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que servirà per presentar la seva programació per al 2022.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Carlota Flâneur ha vivido siempre en un hábitat musical. A los cinco años pidió un violín y lo tocó durante diez años, hasta que descubrió que en realidad lo que le gustaba era cantar, así que aprendió a tocar la guitarra para acompañarse.
Su EP debut, Brains, es una primera aproximación al universo Flâneur: cuatro temas cantados en inglés y producidos por Ferran Palau e Ildefons Alonso, en los que mostraba un pop delicado, preciosista, colorido y dulce, pero en el que al mismo tiempo hablaba sin filtros y sin tapujos sobre los claroscuros de las relaciones, la superficialidad y la cultura del usar y tirar. Un debut brillante, con una actitud firme y consistente, a través de la cual Carlota Flâneur ha empezado a orbitar alrededor de los mejores nuevos talentos de la escena musical. Y su próximo lanzamiento, ‘Uncertainty’, ya tiene fecha para el 2022.
Fermí es un cantautor. Sus canciones se basan en los tres pilares de la música, una historia verdadera, una melodía bonita y un ritmo caribeño, y según su gente son todo temazos. Sus letras acompañadas de una guitarra española y del multinstrumentista Eloy Bernal os llegarán al corazón.
Nil Nadal, El seu debut en el seu projecte en solitari es materialitza amb el seu primer disc, El Postadàmic (2021), que interpretarà íntegrament a l’Heliogàbal. El primer single, “Fars”, és una deriva simbolista que es balanceja sobre la incertesa representada per les onades del mar; en el segon single, “Contrallum”, estrenat per Paula Quintana a Radio 3, el cantautor retrata una crisi amorosa que té com a correlat objectiu “una casa inacabada”. Dins d’aquest disc, podem trobar sensibilitat onírica, cruesa metafísica, tedi domèstic, però també crítiques al model competitiu del mercat, així com picades d’ullet a alguns referents afins, com ara Daniel Johnston, que apareix en tant que símbol a la cançó “Daniel” amb “els fantasmes que últimament està veient per on no n’hi ha”.
El nombre de components perfecte per a una partida al parxís, una partida al Catan o una cita doble. Sempre buscant el pogo amb alguna cançó tranquileta per agafar una mica d’aire. Parlem d’amics, de la solitud, de personalitat i de carisma. Parlem de El Diablo de Shanghai. Parlem d’un concert únic a la Heliogabal en el qual tocaran temes dels seus dos EPs (“Empezamos con Esto /…” i “…/ Acabamos con Todo”), ens deleitaran amb temes nous i aprofitaran per acomiadar-se dels escenaris durant un breu temps.
El nombre de components perfecte per a una partida al parxís, una partida al Catan o una cita doble. Sempre buscant el pogo amb alguna cançó tranquileta per agafar una mica d’aire. Parlem d’amics, de la solitud, de personalitat i de carisma. Parlem de El Diablo de Shanghai. Parlem d’un concert únic a la Heliogabal en el qual tocaran temes dels seus dos EPs (“Empezamos con Esto /…” i “…/ Acabamos con Todo”), ens deleitaran amb temes nous i aprofitaran per acomiadar-se dels escenaris durant un breu temps.
Luces negras, és un grup nascut a Barcelona l’estiu del 2017. Anna, Blanca i Pilar van gravar la seva primera demo a l’octubre del 2018, produïda per Víctor Saldaña. Els tres temes embolicats en melodies pop lluminoses tanquen un fons fosc on treuen el cap les seves influències més properes al punk. Crudesa, amateurisme i empoderament femení.
Life in a Castle, és un grup de rock alternatiu amb influències post-rock, shoe-gaze i emo, entre d’altres. Ara mateix estàn treballant en el seu primer LP, que volen presentar en directe pròximament.
Slow Gravity es una banda de rock alternatiu, formada a Montcada i Reixac; i amb un so intens, garatger, cru i noranter.
LaMistral són un grup de Mollet del Vallès amb música pròpia influenciada per sons indies, britpop i insinuacions tropicals. Al 2021 van publicar el seu primer EP anomenat “Insular” i actualment es troben treballant en el seu següent treball. Està formada per Ismael Ávila (veu i guitarra), Alexis Pérez (guitarra i coros) i Enrik Pujol (bateria).
Quan tot allò alternatiu acaba sent fagocitat per la immediatesa de la imatge, apareix el concepte de “Somebody”. Algú ( que no pas un ningú) que fa la música que li agradaria escoltar, tractant de recuperar d’alguna forma l’antic conepte de fer cançons.
‘Meraki’, que en grec significa fer alguna cosa des de l’ànima, és el treball discogràfic de debut del duet de Carolina Alabau (cantant, pianista i compositora) i Èlia Bastida (violinista, saxofonista i cantant). El seu repertori recull composicions pròpies i versions de cançons tradicionals, música mediterrània, jazz, música brasilera i bossa-nova, entre altres, a través d’una combinació de veus, violí, piano i percussions amb una tècnica perfeccionada.
Entre “El demà” (Foehn, 2018) i “Els altres” (Foehn, 2021) només transcorren dos anys, però el pols creatiu i la idea musical del projecte de David Crespo s’han reformulat per complet. Aliè a qualsevol estructura convencional, a tot concepte clàssic de cançó i amb una llibertat de moviments sorprenent, el setè àlbum de la banda de la Garriga s’endinsa amb inesperada comoditat en el terreny del collage sonor: tres peces de llarga durada, entre els 13 i els 23 minuts, integren la columna vertebral del llançament més arriscat, rupturista i radical que se li recorda a la formació fins ara.
La plana de Vic i el hardcore, el hardcore i la plana de Vic. Nois enfadats que marxen a la ciutat per escriure poemaris, nois enfadats que es queden a la plana per soldar granges de porcs i nois enfadats que deixen la universitat i es fan administratius de l’ajuntament de Vic. Presentant el seu disc més escoltable, l’escala circular.
Grup format per tres integrants: Laura Carpena (sintetitzadors), Laura Frade (bateria i veu) i Blanca Frade (guitarra i veu). La formació neix a finals de 2019 a Barcelona. A finals de 2020 treuen el seu primer EP titulat ‘Deliri’ i un videoclip per acompanyar el primer single ‘Warm Hurricane’. Per aquest primer EP, el grup aprofita per donar-se la llibertat de trobar el seu so i experimentar, sense cenyir-se a un concepte concret. Aquesta opció fa néixer una proposta fresca i sense pretensions que és el trampolí perfecte cap a una nova dimensió que veurà la llum a principis de 2022 en forma d’un nou EP.
La majoria de gent els donava per morts, però Zephyr Lake han seguit en actiu durant tots aquests anys. Ara presenten Feel The Flesh, el seu cinquè disc, on hi tornen a mesclar indie i punk rock per a nostàlgics dels vuitanta.
Lucia Fumero, pianista i cantant nascuda a Barcelona, té les seves arrels a Argentina i Suissa, una barreja que caracteritza la seva manera eclèctica de viure la música. Ha estudiat cares molt diverses de la música: piano clàssic, modern especialitzat en música llatina i jazz. D’aquesta manera, la naturalitat amb la que Lucia fa la seva música, va lligada al no-estil, a les no-etiquetes, la música parla per si mateixa.
Copa Lotus, presenta el seu tercer disc ‘Rock d’estadi’ (RGB Suports, 2021) per primera vegana a Barcelona. El quartet vilanoví en la seva faceta més elèctrica.
Bucòlic, justament, és un adjectiu que defineix bé la seva música i l’ambient que recreen en els concerts. Un adjectiu que ha esdevingut el nom d’un trio autèntic que fa cançons properes però diferents, a través de les quals el públic es pot identificar amb una cultura allunyada del mainstream. Reals –sense seqüències ni sons que no siguin els que s’estan interpretant–, íntims, relaxats, amb un pop dòcil, innocent i independent que també pot fer ballar quan cal, assistir a un concert de Bucòlic és assistir a una delícia.
El J.G.G. és l’àlias que el Jordi Gegé (Kou Keri Kou, Los Tesoros, Corte Moderno…) fa servir des del 2013 per als seus experiments instrumentals. La música de llibreria, la psicodelia, el dub i els sons de diversos continents i dècades han portat a J.G.G. fins a “Temps Mort”, el nou disc que acaba d’editar i que ara presenta.
Pablo Volt és el nom del projecte en solitari del Pope, conegut per la seva implicació des de fa anys en milers de grups com STA, Fuego o Barba Corsini, per esmentar-ne només alguns. Amb aquest sobrenom el Pablo ens entrega cançons on convergeixen l’electrònica i el dub amb una bona dosi de trompetes vibrants.
“Tant a Pargueland -el seu show mensual per a Dublab Barcelona- com a la seva nova residència per a Paranaoise Ràdio de Thessaloniki, Grècia, el Jorge sempre es mou a la frontera on allò mutant i allò amable es fan una forta abraçada. Podeu esperar petites pistes de ball creades als marges. La forma lliure, és, definitivament, la forma.”
Flamaradas és una banda catalana liderada pel Daniel Magallón, cantant contemporani de veu profunda nascut a Sant Joan Despí. En la seva música ressonen sense cap ànim revisionista les veus de cantautors clàssics i els batecs de la música popular. Flamaradas peresentaran les cançons del seu darrer disc : El rumor etern.
Malapata Records presenta el concert doble de Miguel Trias de Bes, el teu anti-cantautor favorit, i La Hermana de Miguel, que com bé diu el se nom, és la germana del Miguel.
L’Últim Europeu tanca l’etapa del primer llarg “Naus espacials i altres objectes per identificar” (Autoeditat, 2019), un disc que ha permés als cosins Lacasa retrobar-se amb el soroll, els escenaris, les persones, les sensacions, i sobretot, amb el pop.
Pròximament, retornarà amb el seu segon llarg, que surtirà baix el nom de “Corredor Mediterrani”, un disc produït per Jordi Bastida (Chico Jorge, Carlos Sadness, Els Pets), i mesclat i masteritzat a Ultramarinos Costa Brava per Santi i Víctor García.
La noche culminará con 4 dj sets capitaneados por RODGZ, Lucas Ugarte, Thiago Bon y ASC.
Malapata Records presenta el concert de Rodriguez Rodriguez, el projecte personal del multi-instrumentista Albert-Vicente Muñoz Rodriguez. Amb actitud a lo Juan Palomo: «yo me lo guiso, yo me lo como», l’Albert escriu i grava totes les seves cançons a casa, amb una 8-pistes de cassette, bevent de la tradició lo-fi de genis de l’underground com Ariel Pink o John Maus i els més recents Mac Demarco o Alex G. Mescla deliberada de gèneres i influències, les seves cançons van des de la bossa nova i la rumba fins al dream-pop i shoegaze.
Evripidis and His Tragedies es el alter ego de Evripidis Sabatis, un artista polifacético de origen Ateniense, afincado en Barcelona. Las “Tragedias” son canciones pop devastadoras, confesionales, auto sarcásticas y, a menudo, de humor oscuro que se basan en su formación de piano clásico, sensibilidad queer y habilidades para contar historias para examinar y, en última instancia, reconocer, las vicisitudes de la vida. Las inclinaciones pop de Evripidis nos llevan a dar un paseo lleno de baches y bailes a través de la delgada línea entre la tragedia y la alegría de vivir.
Els germans Puyol uneixen de nou les seves forces per donar curs a les seves creacions synth pop. Cançons gairebé robòtiques, on la melodia i el desencant es troben en una freda abraçada. Per aquesta ocasió tocaran un set renovat, amb alguna de les cançons del LP ja publicat i sobretot amb les noves composicions que formaran part del següent, que publicaran durant el 2022.
Bright Joy venen de Manresa i presenten el seu primer disc ”Illusion”.
“Autosleeper” (Radix Records, Galicia) són un trio de Barcelona format pel guitarrista/vocalista gal·lès Gareth Hughes, el baixista holandès Niek Leermakers i el bateria canari Héctor Aguirrebeña. Les seves influències abracen des de bandes de post-punk com The Cure, Joy Division i The Smiths fins al rock alternatiu dels 90 com Sonic Youth, Swervedriver, My Bloody Valentine i Ride.
David Caba és un artista independent de 23 anys sense més pàtria que una guitarra i les seves lletres. La seva música sorgeix del defecte de sentir tot el que fa, d’aferrar-se a una emoció o un detall i donar-li forma de cançó. L’amor pels escenaris li ve des de ben petit, començant com a vocalista en un grup amb els seus amics de l’institut del poble gadità de Benalup-Casas Viejas, fent versions de pop-rock, per més tard aprendre a tocar la guitarra, cosa que va ajudar-lo a donar forma a les seves pròpies composicions. Actualment, acaba de veure la llum el seu primer EP “Antes del Fin” totalment escrit i compost per ell mateix i produït per Carlos Dueñas a Articwave estudios a Barcelona. L’EP ha sigut tot un viatge i una fotografia musical de diversos moments importants, que han marcat un punt d’inflexió tant a la seva vida personal com a la seva expressió artística. David Caba no és més que el fruit de viure amb els 5 sentits i de rodejar-se de gent que viu la vida amb el cor.
Algunes coses es fan esperar. El camí d’Amanda Álvaro – compositora, cantant i guitarrista de Barcelona – s’ha anat coent a foc lent. Des dels seus inicis component en anglès fins trobar la seva pròpia veu en castellà, ha passat el temps, però ara ha arribat el moment de ‘Cero’ (Pértiga Music, 2021), un EP debut que és un inici i un final alhora, un camí que acaba per començar-ne un altre.
Amb clares referències al pop en espanyol més indie com Zahara, Anni B Sweet, Rufus T. Firefly, Vetusta Morla o Carmen Boza, ‘Cero’ (Pértiga Music, 2021) es compon de quatre cançons que et trenquen per dins i que són fruit de les seves vivències més personals on l’Amanda s’abandona a la emoció i al sentiment que vol transmetre amb cada una d’elles.
Potència i expressivitat a flor de pell després de 40 concerts i el seu pas per festivals com el Bioritme o el Fred Festival. Intensitat i sentiment. Així és Amanda Álvaro. S’ha pres el seu temps per arribar, però ha arribat al moment perfecte.
Malapata Records presenta el concert de Cantante de Peso en Alquiler. Ells tenen cançons personalitzades per a tu i han vingut a recordar-te que no has de prendre’t tot tan seriosament a base de melodies pop com préssecs i lletres molt lol. Tots som gent i és la gent la que elegeix a l’alcalde i és l’alcalde el que vol els veïns l’alcalde.
Collective Wheel és el primer àlbum en solitari de VERDÚ, músic ja bregat en altres formacions reconegudes com The Walkers o Sharman Den, grup amb què va guanyar el concurs Bala Perduda i va arribar a actuar al prestigiós Primavera Sound. Ara VERDÚ ha decidit emprendre el seu camí en solitari amb aquest disc: un manifest poètic inspirat en els valors humanistes de l’existencialisme. Un cançoner que ubica l’individu al centre del teixit social, dotant-lo d’un concepte de llibertat que va més enllà de la simple elecció de la propera compra.
El disc ha estat produït per Alberto Perez al prestigiós estudi Sol de Sants de Barcelona i compta amb la col·laboració de grans músics com Víctor Martínez, un dels principals còmplices del projecte “El Madrileño” de C. Tangana i recent guanyador de dos premis Grammy, Miquel Sospedra (baixista d’Amaia i Bunbury, entre d’altres) o Arecio González, destaquen entre una gran llista de col·laboradors.
Gala Nell s’ha fet un lloc en el panorama musical pop-indie més actual i juvenil. Cantant, compositora i productora de tots els seus temes, es postula com una de les artistes emergents amb més projecció del moment. Actualment està treient single a single el seu primer EP “cuando anochece”, format per 6 cançons.
Psico-Punk-proto-intel·lectual-coral – Post-Funk-pertorbat, Matís “Zappa” – AOR (Adult oriented rock) severament avariat – Músiques del Món (Hahaha) – Bateries i baixos heroics – Altres coses també genials.Quimi Portet dixit.
De la unió de dues bandes manresanes que decideixen posar punt final a la seva trajectòria neix Los Valientes, conjunt de garage i punk nostàlgic que el 2017 ens sorprèn amb el seu primer EP (“Los Valientes”, Long Live Records), un treball homònim amb sis temes ràpids, melòdics i contundents influenciats per grups com The Parrots, Aliment, Los Nastys o Mujeres. Després d’aquesta carta de presentació, i d’haver-se fet als escenaris del panorama underground català, el passat 2020 el grup va tornar amb “De Aquí Al Cielo” (Long Live Records), el seu primer LP. Aquest disc, que manté el seu so punk-garage amb aires nostàlgics i gravat a Ultramarinos Costa Brava, ve a ser el germà gran de la primera publicació, ja que en ell es va apostar per un so més madur, premeditat i treballat però sense perdre la urgència punk que la seva música reflexa en directe.
“STP” és l’àlbum debut de Rally Ray, junt amb el seu productor Jordi Rica han creat un univers que comprèn des de sons influenciats per l’essència hiphop natural de RALLY fins a sons més propis de l’electrònica o el pop més experimental, per la part RICA. Si l’àlbum d’estudi és un viatge per la vida del Martí (RALLY) des de una emocionalitat marcada pel relat, STP RELEASE PARTY és la celebració de l’àlbum en un concepte festa x showcase x exposició, on actuació i dj set s’entrellacen en una sola proposta.
Julieta ens presenta el seu primer àlbum, “Juji”, un disc de pop electrònic amb traces de música urbana contemporània, house clàssic, afrobeat, i fins i tot amb una tímida intenció indie i experimental. En ell s’aprecien influències musicals tan dispars com són la belga Angèle, el porto-riqueny Rauw Alejandro o el català Pau Vallvé.
After-party de la presentació de ‘I Always Cry For You Like Pink Honey Rain’ de The Bird Yellow als Cinemes Girona, l’àlbum visual del seu nou disc previst pel 8 d’abril.
Luup Records presenta els seus nous fixatges 2022 en aquest mes d’abril de residència a l’Heliogàbal on hi passaran LaSol, Claudia Allmang, Ariox i Galgo Lento i els ja estimats Kids from Mars i Museless, que oferirà un dj set en la festa de presentació del cicle el dia 7 d’abril.
LaSol és una joveníssima cantant de 19 anys de Barcelona i el nou fixatge de Luup Records. Ritmes d’influència pop i urban i un primer single “Quemarme”, que sorprèn amb un estil electro bedroom pop ballable, LaSol presentarà a l’Heliogabal el seu EP debut que es publicarà el dia 8 d’abril.
Malson Atmosfèric és un projecte de música urbana que neix al 2017. Ara, sota la producció de Geri i zneakyboi, està preparant el seu primer treball formal, que espera obrir les ales a 2023
Som la unió de dos amics de Molins de Rei que fem música per passió que fa vibrar al públic
Tall Juan és un músic Argentí que actualment resideix a la ciutat de Nova York i ha sabut esquivar les etiquetes i treure cançons que només un Elvis llatí inspirat per Ramones podria oferir.
Les lletres de Tall Juan són pedaços autobiogràfics sobre la drogaddicció, els perills d’enamorar-se i sobre la vida al barri de Queens.
Durant el 2017, Tall Juan va presentar el seu àlbum debut, Olden Goldies, seguit pel seu single “Tall Juan Plays Cumbia” (2019), i el seu EP “Joya Nedo”. Ha actuat en més de 600 shows en els últims 7 anys amb dos extenses gires als Estats Units, dues gires a Sud Amèrica i tres gires Europees. A més, també ha tocat al festival Coachella i a les ciutats de Japó, Mèxic i Puerto Rico.
El Minifestival de Música Independent té el plaer de presentar en directe a DARREN HAYMAN, en un concert que finalment s’ha pogut reprogramar.
Diu la seva biografia que, després d´uns anys d’universitari influenciats pel punk, en Darren Hayman als anys noranta va trobar una nova inspiració en l’indie-rock americà. Unes influències que, combinades amb una capacitat compositiva excepcional, el van portar ben aviat a publicar els seus primers discs amb la seva banda Hefner, considerada una de les més influents de la música alternativa britànica sorgida en aquella època. Amb una carrera plena de projectes, i amb un munt d’àlbums publicats en solitari o acompanyat de grans músics, està clar que a l´Heliogabal ens podrà oferir tan sols una petitíssima part del seu extens repertori, però de segur serà un concert inoblidable.
Claudia Allmang és una de les promeses del bedroom pop espanyol amb la seva delicadesa i introspecció lluminosa que ha plasmat a la perfecció en els seus primers i celebrats singles “me pide arder” , “me quedé con las ganas” i “laisse-moi fare”. Tres primeres entregues de la seva música que no podien haver tingut una millor rebuda a les plataformes digitals, entrant a diverses playlists oficials de Spotify, entre elles les que posen el focus als nous artistes que cal seguir de prop.
Des de la Costa Brava, a la Claudia poca cosa li cal per mostrar el seu talent: una guitarra elèctrica i la seva veu. Poc més. La sensibilitat li ve de sèrie i tota la resta sobra. A l’Heliogabal presentarà la seva proposta en format trio.
L’Ariox i el Galgo Lento són dos joves projectes destacats de l’anomenat “pop de butxaca”, pop cuinat a foc lent des de les seves respectives habitacions amb els mitjans que això comporta, i amb lletres que parlen de la quotidianitat i la precarietat dels joves avui dia. Al’abril publicaran un EP conjunt en el que els dos mons s’uniran, presentant un seguit de concerts en aquest format doble. A l’Heliogabal el presentaran a Barcelona per primera vegada.
Lluc obre el cicle de concerts de Massaviu a l’Heliogàbal amb la presentació del seu nou disc Benvolguda Nostalgia. Amb un nou format promet un directe frenètic i vibrant que barreja els nous temes amb els seus mes coneguts.
Moli porta amb el seu concert tendresa i personalitat a traves del indie pop acústic. Interpretant de manera íntima les cançons que ja té penjades i moltes de noves que encara no han sortit. Una proposta única amb molta sensibilitat.
Després d’alguns singles i col·laboracions, roserona presenta en directe el seu primer projecte musical.
Pau Roget proposa un petit format acústic on, entre d’altres, podrem tastar algún dels nous temes del seu nou EP Tr4vol. Amb colors d’Indie-pop i R&B promet un viatge íntim i especial.
miquel”, en minúscules, és el nom artístic d’en Miquel Nafría (Igualada, 1996), un jove cantautor i productor musical de l’emergent escena indie catalana. Va debutar a finals del 2021 amb “ç”, un disc conceptual sobre el procés del dol, de l’amor i la mort, dedicat a en Pau, on indaga en la importància de dir les coses, de dir-les a temps, però també que mai és massa tard per dir-les, per obrir el cor i trencar tots els armaris. Un treball autoproduït que barreja els sons més acústics i orquestrals amb els sons més experimentals i electrònics.
En aquests quatre concerts, els artistes comparteixen format acústic, intimitat i sentiments a flor de pell, però per sobre de tot, el que els uneix, és la capacitat de dona la seva pròpia visió i personalitat a l’hora d’escriure cançons. Des de les delicades lletres de Moli, les balades indie de Pau Roget, el pop més tendre i intens de Roserona, o el cantautor Miquel Nafria i les cançons del seu disc. Quatre artistes joves, emergents, que no tenen por de mostrar qui són i el que senten dins seu.
Antònim son Ton y Maxi, dos músicos que vienen de mundos diferentes. Por un lado, el de la psicodelia, el folk, el garaje… y por el otro, el de la electrónica, el techno y la música contemporánea. Ésta es su antonimia: dos mundos que contrastan pero que a la vez se complementan.
Prueba de ello es “Llarg camí”, el primer adelanto de su álbum debut. Una canción de letra surrealista que recorre la vida de una persona con ciertos problemas para llegar a la cama. Entre sonidos de sintetizadores, cajas de ritmos y la inspiración del Montseny como telón de fondo, el dúo nos regala un primer sueño sonoro. Y como el primer paso es mejor darlo fuerte, acompañan la pieza con el videoclip dirigido y animado por Isaac Muñoz Bringué. Con él ya sabemos que la aventura está justo a punto de comenzar.
Yung Rajola presenta “</3”, el seu nou EP, que a banda de ser un canvi de rumb pel projecte, amb una aposta clara per l’indie-pop d’autor; és també la cara b del seu primer llarga durada “COR TRENCAT” (Halley Records, 2021). En directe, Yung Rajola va acompanyat del seu soci habitual: Marc Vi.
Vuelveteloca: La banda xilena de rock psicodèlic i kraut rock a cavall entre Madrid i Barcelona, presentarà un live innovador i amb molta presència de sintentitzadors a l’Heliogàbal.
Nana Lovv: NANA LOVV és una artista resident a Barcelona, que va debutar el 2021 amb el seu primer EP “happiness is a myth”.
Amb el productor Carlos Dueñas (ArcticWave Studio) s’ha submergit en un univers d’experimentació electrònica i sons de to obscur per a transmetre el seu món interior als oients.
Influències indie, una estètica grunge i melodies synth-pop marquen la cara B dels seus temes, la qual contrasta amb la part més introspectiva i conceptual.
La cura en la producció de les cançons i les lletres de to nostàlgic suposen una capa de reforç a la personalitat de la seva música.
Actualment, l’artista està treballant en el seu primer projecte de llarga duració, el qual veurà la llum a finals d’aquest any.
Secundaria: Les tornades enganxoses, una veu màgica i un embolcall molt gen z són la recepta preferida de Secundaria. El jove grup de Terrassa està presentant el seu EP debut “Sobre lo nuestro (…)”, en què es mouen còmodament entre l’indie pop de guitarres i el dreampop. Amb la seva música, demostren que ballar plorant és el millor remei per un cor trencat.
tomásss: Tomasss es un joven duo madrileny de compositors amb un projecte a cavall entre el house i el bedroom pop sense oblidar els seus origens folklòrics. Actualment han tret dos singles i estan gravant el seu primer EP a El Invernadero. Des del seu primer single “Sueñas” de sons més eteris al seu últim llançament “Billetes de 100” es deixa veure la seva mescla d’estils tan eclèctics com la música orgànica, el house o el downtempo.
Iglú: Iglú torna amb l’indie més fresc, aquesta vegada acompanyats de la banda sencera per lluir els temes del seu album debut “IO”. Sense perdre l’esencia del bedroom pop mític dels de Barcelona que esdevé més sincer, madur i dolç que mai.
La revista cultural Música Dispersa celebra el seu segon aniversari amb el concert de Venecia Flúor. “On van elles” és un concert escènic de música i performance que neix d’una nova metodologia creativa sobre la base del joc que posa en pràctica Venècia Flúor. D’aquí sorgeix un nou imaginari narratiu, visual i musical que tot plegat conforma un mapa del folkloreprogressiu en el context de la península ibèrica a través de la figura de la dona.
Thanks for Coming és el projecte personal de la novaiorquesa Rachel Brown (Water from your eyes).
Una ment creativa incansable que no para de sorprendre’ns disc rere disc on la veiem explorar i jugar amb el so i les lletres per crear petites píndoles emocionals.
Melodies enganxoses que naveguen des de l’indie lo-fi dels noranta fins el folk més experimental de l’actualitat.
Quim Federal és l’alter ego de Carles Generó, cantant i guitarra de L’Hereu Escampa, banda de culte del panorama català.
En Quim Federal aguanta ferm. Una mirada intimista, amor absolut a la quotidianitat, una guitarra i el cap ple de bassals.
Pale Moon presentarà en format acústic Lemon Street, el seu esperat àlbum de debut. Desprès de passar per el Mercat de la Música Viva de Vic 2021 i el festival ESNS 2022 de Groningen, el grup islandès afincat a Barcelona visitarà per primera vegada l’Heliogàbal.
SaVonis és delicat i sofisticat però alhora contundent i descarat. Tesitures vocals del rang d’Antony and the Johnsons, Radiohead o Morrisey es donen la mà amb arranjaments musicals de l’estil de Vetusta Morla, Kings of Leon o Mumford and Sons. Indie-rock és només una de les moltes etiquetes que podrien definir l’estil eclèctic d’una banda que gaudeix passejant pel preciosisme dels seus passatges íntims per poc després pujar a una piconadora i arrasar amb tot el que es troba pel seu pas
Massaviu, l’entitat creativa que organitza el cicle del maig a la Heliogabal, tanquen el cicle amb el que serà el seu primer concert amb banda d’aquest any. Com ja es característic dels seus concerts, el grup assegura festa amb el seu so que combina l’indie i l’urbà més contemporani, amb un directe amb sorpreses i convidats especials.
Socunbohemio és l’àlies musical del jove Artur Viñas, amb el què ja s’ha fet un nom al panorama musical gràcies a un EP i la seva celebrada sèrie de senzills estacionals, que va culminar el passat mes de febrer amb “Conte d’hivern”. Cançons que barregen la proximitat i sensibilitat de la música d’autor amb la immediatesa de la música pop, sempre en la constant recerca de la bellesa. El seu esperat disc de debut està previst que vegi la llum a la tardor.
” La Guàrdia Live!” : Primer programa en directe de La Guàrdia Podcast, un podcast musical sense filtres ni etiquetes ni elitismes el pròxim divendres 3 de juny al vespre que celebra l’edició nº50 a l’Heliogàbal. Un programa molt especial amb convidat per anunciar i moltes sorpreses més. Entrades a 3 euros anticpades, i després DJ SET dels integrants de La Guàrdia fins a les 03.00 h! Us hi esperem!
Sequoia és un trio Barceloní que porta a l’escena cançons properes amb lletres quotidianes i amigues de la tendresa i la calma. Una sonoritat batejada com a Indie-folk al caliu .
Presenten Vint-i-pocs. Un àlbum que recull l’eufòria, la ràbia, la pau, el dubte i l’amor viscut en aquests primers anys de l’etapa adulta. Ho fan amb un directe format per una guitarra, un baix i percussió juntament amb les tres veus.
La Magalí és una contrabaixista, cantant i compositora barcelonina que ha crescut tota la vida en un ambient musical i ha participat en diversos projectes de jazz, tant de sidewoman com a leader. Ara bé, des de fa un temps va començar a treballar en la seva pròpia música, produint cançons que va escrivint des de fa anys. A mitjans del 2021 va publicar el seu primer EP, titulat </3. Mentrestant, també ha publicat altres singles.
En aquesta ocasió la Magalí ens proposa un concert íntim on tocarà les seves cançons acompanyada únicament del contrabaix o la guitarra amb la cruesa que això comporta.
Mar Pujol. Compositora, guitarrista i cantant del Lluçanès. Inicia el seu recorregut com a cantautora amb vint-i-dos anys i una vida sencera envoltada de música, de dones i de vida rural; tres dels pilars que ara tradueix en unes primeres cançons. Melodies carregades d’aire pur i resistència popular que s’enfilen en una proposta terrenal i etèria a la vegada.
Temes que ha anat forjant els darrers anys prenent com a referència projectes tan propers com Faneka, Marala o les mateixes Maria Arnal o Sílvia Pérez Cruz, entre tantes altres.
És una artista versàtil i convincent, experta en punyir l’ànima d’aquella qui l’escolta.
Música des del cor, a vegades trista però més aviat real. kris presenta les seves cançons que, sovint parlen d’experiències i/o reflexions personals
La música tradicional de la Mallorca preturística viu dins ella i així ens ho demostrarà acompanyada per Lucía Fumero (synths i veus) i Martín Leiton (guitarres, efectes i veus).
La veu de Júlia Colom ocupa un merescut lloc dins el panorma musical actual i a n’aquest concert ens oferirà cançons del seu primer treball discogràfic, que veurà la llum ben aviat.
Artista emergent establerta a Terrassa, presentarà els temes que compondran el seu album debut després del seu pas pel Fred Festival.
Les seves melodies indie – pop amb aires de folk, reflexen vivencies i sentiments trobats a l’illa de Menorca on ha viscut els últims anys.
En directe liderant el seu nou projecte, Chico Jorge, Jordi Bastida demostra que el seu hàbitat natural és un escenari. La seva llarga experiència tocant la guitarra com a escuder en bandes de renom com Carlos *Sadness, Trau, El Pets o Ramón Mirabet podria ser aval suficient. No obstant això, interpretant les seves pròpies cançons Jordi es transforma en un frontman carismàtic, tendre i irresistible. El seu directe com Chico Jorge és vibrant, amb guitarres fibroses que conformen un Wall of sound de pop i noise, convertint les seves primeres i recents cançons en autèntics himnes que el públic coreja com si portessin publicades diversos anys.
Ferran Capdevila presenta “Cremar les Naus”, el seu primer EP. Un projecte íntim on l’artista, amb un treball encaminat a l’indie-rock d’autor, ha editat el seu primer treball a Sotrack Records. En directe, Ferran va acompanyat de dues persones molt boniques: Àrida Oki i Aurora Coca.
Júlia Pigali és una cantautora de Barcelona que el 2014 decideix establir-se a Berlín per trobar la seva pròpia veu. Acompanyada de la seva guitarra i un pedal loop, és una música que es conforma tocant al carrer i a numerosos bars de la capital alemanya. La seva música es defineix com un ball entre els gèneres de l’indie rock, el jazz i el blues. Tant les seves actuacions com el seu projecte musical són viatges agredolços on combina l’instrumental amb el poder de la seva veu. Pigali condueix l’oient i el porta a navegar entre la genuïnitat i la força del seu so.
El 2020 comença a treballar amb “The Signori”, amb els quals conforma actualment la seva banda. El seu darrer disc “Black Olives” és un cant a la llibertat, amb un so nostàlgic i únic.
Després del bon acolliment del seu nou àlbum, Tu No Existes continuen presentant en viu “Futuro Perfecto Futuro” amb un directe que fusiona el format de la banda pop amb un set de música electrònica, i que acompanyat de continguts visuals propis, conformen una proposta pensada per per moure per igual el cos i els pensaments.
Roger Argemí compta amb dos treballs discogràfics, “Un nou sentit” i “Gravetat”, a més de diversos singles d’èxit com “La contradicció” o “Quan s’apaga el món”. Entre altres fites, ha fet duets amb el guanyador d’Eurovisió, Måns Zelmerlöw, o el reconegut Manu Guix. També ha aparegut amb la seva cançó “Ara te’n vas” a la sèrie Les de l’hoquei, emesa per TV3 i Netflix. A més, l’any 2020 va participar al disc de La Marató de TV3. El 2022 va representar l’idioma català al concurs Liet International. Paral·lelament, el compositor i productor s’ha endinsat en el món de la composició treballant per artistes de primera línia com Piso 21, Gisela, 31 Fam o la generació OT 2020.
Power dúo de PopPunk d’Euskal Herria que està presentant el seu nou disc Something Happier, després de guanyar el concurs de bandes Hiriko Soinuak.
Les Mendra saben que no hi ha res més punk que la honestedat, i és per això que quan escoltes aquest disc pots respirar tranquil. Aquí tenim deu temes honestos que expressen exactament allò que són: música, soroll, vibració, comunitat. Es nota que les que toquen estan connectades pel gust d’existir plegades, pel gust de l’humor i pel compromís amb la vida -i la mort-. Les arrels de Mendra son múltiples i fondes, però més enllà de l’hxc ganxó i la milonga, aquestes arrels es remunten a les formes rituals dels cossos en dansa, dels cossos respirant junts, dels cossos trascendint-se a través del so. Jugant sobre la línea de baix, desbordant el ritme , extirpant la veu o bé rimant-la generant des del no res una música elemental i vital, amb una força que no imposa sinó que et convida: pots entrar si ho vols, total, és cosa teva. Mendra seguirà fent música exactament tal com els hi raja i parlant d’allò que ens fa tant humans, lluny, molt lluny, de les caselles rígides dels gèneres, dels prejudicis, dels pressupòsits i de les expectatives.
Addenda són un power trio basco-català afincat a Barcelona. Actius des de 2006, amb diverses gires internacionals, centenars de concerts a l’underground català, són una banda que no ha parat mai. Aquest 2022 treuen el seu enèssim treball “Oròdic”, co-editat pel seu segell de referència Discos Pinya.”
Brigitte Laverne fa synth-pop i indie-pop i viu a Barcelona. Després d’un període en el qual va comptar amb el suport de la prestigiosa Red Bull Music Academy, a on va ser la única participant espanyola, ha actuat al Sónar a Barcelona i Reykjavik (Islàndia), així com al Primavera Club. El 2019, la carrera de Brigitte Laverne va fer un gir començant a escriure en castellà amb un nou disc enregistrat als estudis Red Bull de São Paulo (Brasil) a on deixava entrar un so més indie i ballable a la vegada que amb més protagonisme de la guitarra. La seva música ha aparegut amb regularitat a sèries de televisió (fins a quatre temes seus a la banda sonora d’Élite) i el famosíssim Bad Bunny va incloure la seva versió de ‘Si veo a tu mamá’ com el tema que obria la seva playlist d’influències per Apple Music en 2020.
Festa d'anviversari "Cero" d'Amanda Álvaro: Lupita Dj i Gigi Morralla Dj
Aquest divendres 8 de juliol celebrem el zero aniversari de l’EP debut d’Amanda Álvaro. Tanquem una etapa per a donar pas a tan nou com està per venir. Tindrem convidades especials, sortejos i algunes sorpreses. Cantarem i ballarem després all night long al ritme de Lupita i de Gig Morralla. Veniu, que l’entrada és lliure. Ens veiem a les 21h a l’Helio.
Combinant un estil particular i innovador amb la voluntat de retornar al més essencial del pop i la cançó, María Codino transcendeix els barreres de l’indie amb una proposta que ha estat etiquetada com a “pop de disseny”.
Compositora, guitarrista i productora nascuda a Buenos Aires (Argentina), l’artista compta un llarg recorregut a l’escena musical independent. Amb un repertori profundament íntim i el desig d’aprofundir en la recerca sobre la instrumentació i l’escriptura, Codino va llançar el seu primer EP, “Ese Fragmento Velado”, a finals del 2020, donant inici al seu projecte solista.
Es tracta de cinc cançons en què predominen l’exploració sonora, una marcada nostàlgia postmoderna i una sensibilitat única. Els temes, junt amb un potent directe, li van valer per ser considerada com una de les apostes més fermes de l’escena musical argentina.
Aquest 2022, l’artista es troba desvetllant les cançons que formaran part del seu disc debut. Al novembre d’enguany participarà a la primera edició a Buenos Aires del festival Primavera Sound.
Format per quatre amics de Santa Coloma de Gramanet, Coloma neix com a agrupació l’any 2021. Guanyadors del “Santako Sound & Vision (Cortocircuit 2.0) 2021”, ara publiquen el seu primer EP com a carta de presentació. “Orgull d’espècie” és una barreja entre overdrives de guitarres i frasejos melòdics que rescaten conceptes propis del folk, el grunge, el pop rock o el progressiu, que dona pas a un rock camuflat entre la quotidianitat de les seves lletres.
Caïm Riba segueix de gira amb el seu darrer disc i tercer del seu projecte en solitari, “Llunes de Plutó” (RGB Suports, 2021). Un disc alegre i ple de positivitat que va començar a compondre una mica abans que arribés la pandèmia, i que va acabar de treballar al seu aire i amb molta calma durant el confinament. Les necessitats del seu moment vital li han aportat un caràcter més fresc i despreocupat al disc. El disc ha estat produït i gravat per ell mateix, sense més col·laboracions que les precioses segones veus de la Nadia Foutina, i aquest fet a propiciat que torni a agafar força el so ric i electrònic que sempre l’ha acompanyat. “A la ciutat” n’és una bona mostra.
“Em sembla bé”, va ser la darrera cançó que va compondre, i també el primer avançament del disc, que en els moments que viviem va tenir una calorosa rebuda, ja que anima a acceptar les adversitats amb un somriure.
En concert s’acompanya de la solvència del sabadellenc Pol Cruells, amb qui fa temps que comparteix escenaris, i que tocarà el baix, la guitarra acústica i també segones veus.
Amb aquest disc, que va arribar després que Caïm Riba hagués de superar problemes greus de salut l’any 2019, ha suposat un salt en la seva carrera en solitari, recopilant molts èxits com “Em sembla bé” i “Un dia perfecte” amb una molt bona rebuda a les plataformes digitals, tocant a nombrosos festivals, i rebent el guardó de “Millor disc d’autor” de la crítica als premis Enderrock 2021.
Com ens canta a “Em sembla bé”, mantenir sempre el bon temperament i la positivitat l’han ajudat a tirar endavant i a mantenir l’estabilitat emocional. “Llunes de Plutó” és la mostra d’aquesta fortalesa que aconsegueixen els músics amb l’art d’arribar a l’ànima de qui els escolta.
Navarri + Guineu + Bernarda + BOYE + Habla de Mí en Presente + Heliogàbal Djs
19:00h
Navarri, el grup pop amb ressons a Sr. Chinarro que recull la millor tradició de l’indie nacional i l’adapta als temps que corren.
Després d’editar dos ep’s (Seat Ronda i Campos de girasoles) amb Hidden Track Records DIY durant 2020 i 2021 en breu entraran a l’estudi per enregistrar nous temes
19:45h
L’Aida Giménez és compositora i cantant, i presenta les seves cançons en format banda sota el nom de GUINEU. Indie Powerpop en català amb melodies “cuqui” i tendència “trash” (#cuquitrash)
Després de captivar el públic amb el seu darrer single “”Putu Any””, dona lloc al seu primer LP “”Forats Negres””. En astronomia, un “”forat negre”” és una regió de l’espai de la que res pot escapar, ni tan sols la llum. L’Aida ens explica en aquest disc vuit situacions, vuit bucles dels que ella encara no ha pogut escapar
20:40h
Bernarda és la formació encapçalada per Bernat Cuyàs Vilà, artista multidisciplinari nascut a Barcelona que desenvolupa les seves cançons i vídeos per gust i necessitat.
Havent estat en l’escena musical durant diversos anys, durant el 2021 va decidir començar el seu projecte en solitari on pretén mostrat amb total honestedat, els seus gustos, influències i tendències que el defineixen a través de les seves cançons i imaginari estètic dels seus vídeos.
Combinant català, castellà i anglès, el seu “”pop melancòlic”” es defineix amb cançons senzilles i tranqui-les sobre l’amor, la inseguretat i la pèrdua, on els seus estudis de jazz cada vegada influeixen amb major intensitat l’aura del seu so.
21:35h
BOYE és el vehicle musical de l’actor David Menéndez, una mescla visceral i despreocupada de hip hop, indie, funk i electrònica amb un resultat fresc i sorprenent. El seu nou senzill, ‘VENI VIDI VICI’, ha estat produït per Arnau Vallvé del grup Manel l i l’emparenta amb altres artistes inclassificables com Maria Arnal i Marcel Bagés, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Juancho Marqués o Kae Tempest.
22:35h
Habla de mí en presente és un col·lectiu musical indie per festejar des de la consciència. Influïts per l’escena techno de Berlín, ciutat on el grup va néixer, aquests 5 músics que el conformen van anomenar el seu estil de vida, potser encara més que la seva música, ‘technorumba’. Entre la tradició i la modernitat, el techno i la rumba, la seva principal ambició és delectar les ànimes i fer ballar els cossos. L’originalitat de la seva música, la seva presència a l’escenari i la sinceritat de les seves composicions, són el que els ha garantit el seu èxit continuat.
Després de mudar-se de Berlín a Barcelona i de col·laborar amb entitats com la la International Business School de Barcelona, la Fundació La Plana de Sta. Maria d’Oló i la Fundació Bauhaus Dessau, aquest 2022 és el tret de sortida d’una nova etapa de la banda gràcies al llançament del seu primer disc, ‘Vivir más’ (Halley Records), que no deixarà a ningú indiferent. Us enamorarà
Les Pinpilinpussies són una banda de garatge-pop i actitud post-punk formada per la Raquel Pagès i l’Ane Barcena.
“Hipocondria” és el segon LP del duet català-basc, una col·lecció de 13 catàrtiques cançons que combinen distorsió i melodia amb una energia combativa. Directe incendiari!
20:05h
La Julieta i la seva proposta musical fresca i desenfadada arriba al Festigàbal en un dels seus moments culminants. El seu segon senzill ‘Tu Juru Ju’ i el seu mini àlbum ‘Juji’, li han servit perquè només en un any s’hagi convertit en un dels referents de la nova escena musical catalana, amb una proposta que, amb el català com a llengua vehicular, té una ambició musical i artística que aviat ultrapassarà les nostres fronteres.
Amb ‘A les fosques’ i ‘Trenca’m el cor’, publicat avui mateix, segueix configurant el seu jo artístic alhora que va guanyant fans a tort i a dret.
Va ser molt especial viure el seu primer concert a l’Helio, i ara toca gaudir del seu show en un format més gran i més ambiciós. N’en tenim moltes ganes, i tu?
21:00h
Yawners és el projecte de la guitarrista i compositora Elena Nieto, amb base a Madrid. Va publicar ‘Just Calm Down’, el seu primer àlbum, el 2019, on explorava la sonoritat més pop i contundent dels 90s, deixant-se influenciar tant per clàssics com Weezer, Pavement o The Breeders, com per contemporanis com Tigers Jaw, Snail Mail o The Beths. Mitjans com NPR, DIY Magazine, The Line Of Best Fit, Flood Magazine i d’altres espanyols es van fer ressò del llançament i li van dedicar lloances.
Això, juntament amb els més de 100 concerts que ha fet per cada cantonada d’Espanya, Europa i els EUA ha fet créixer Yawners a passos de gegant. Ara, 3 anys després del seu debut, publicaran un arrasador nou llarg on la compositora explora el concepte de dualitat i les dificultats de qualsevol jove indecís a l’hora d’escollir quin camí escollir i prendre la millor decisió per no naufragar en un món cada vegada més complicat.
22:00h
RODEO és la banda que representa la unió musical del duo d’electrònica b1n0, el cantant i productor PHOAC i l’enginyer de mescla i productor Jordi Mora. Els 4 s’uneixen per a donar forma al seu treball debut anomenat Fake Friends, que veurà la llum el proper mes de setembre.
Aquesta vegada barregen els seus ja distintius sons amb R&B, Hip hop, i encara amb més experimentació i música electrònica. “RODEO neix per a ser una via de fuita. Un lloc on experimentar, aprendre i treure el que ens doni la gana, quan ens doni la gana i sense donar explicacions a ningú”.
22:45h
Alavedra és un grup de Barcelona de Punketón Pop, pioners del So Carmel juntament amb Pantocrator i Diamante Negro.
Les seves lletres naveguen entre la quotidianitat, l’ existencialisme i l’absrd. Melodies llamineres i ràpides per aprendre-te-les fàcil i ballar cutre. La malaltia inventada de Xiri amb el pa, els dibuixos animats, el pujolisme… tot això ho han deixat de banda per mostrar-nos el seu perfil més madur. Ara parlen de què tal ser pollavella, que et desperten els de Vodafone a la migdiada “i a sobre parlant en castellà”, la gent gilipolles i barrejar la ressaca de l’M amb enamorar-te del teu follamic/ga. Molt millor.
Coneguts per alguns professionals de la indústria com els Blink 182 de l’Ebre, fills d’un clau preciós entre Bad Gyal i l’Ignatius Farray als banys del Pachá.
VITTARA són el Fèlix, el Pol, el Tuliv i l’Uri, 4 barcelonins en busca de la sonoritat que els farà descobrir-se. Aquesta cerca els condueix finalment a publicar el seu primer EP titulat ‘dosmilset’, juntament amb la veu de la Julieta. 5 cançons que parlen del record, la nostàlgia i del pas del temps.
Bariri és un d’aquells artistes que hipnotitzen. Després de més de 10 anys formant part del panorama musical a través de diferents grups emblemàtics com Joe La Reina o La Tripleta Picante, les seves influències avui en dia van des del jazz passant per la música més pop i urbana. Gràcies a aquest nou projecte en solitari es llança a la combinació de beats amb melodies psicodèliques rapejant-ho tot de la forma més genuïna. Rematat amb lletres divertides sobre ritmes enganxifosos: unes bones rialles assegurades.
Rosin de Palo (experimental power duo) és el procés de cerca sense prejudicis ni fronteres musicals del nen interior d’en Samuel i en Mario. Un contrabaix i un set de percussió que caminen junts a base de grans pizzicatos i ritmes impacients, a càrrec de dos estudiants del Conservatorio Superior de Música de Aragón. El resultat final és un conglomerat d’idees i ganes d’experimentar suportats per Cosme Pelotillo (direcció d’art i col.laborador) i Ruco Tapes (producció i so).
Cooba, nascuda a Barcelona és una artista local que inicia la seva carrera com a cantant l’any 2017 influenciada per estils propers al reggaeton, el pop urbà i el trap. La barreja de lletres romàntiques i nostàlgiques i cançons molt melòdiques ens transporta a una estètica semblant a la dels 2000 però sempre amb una clara evidència d’haver crescut en el món digital, amb tot allò que implica. Al novembre de 2021 va presentar el seu primer EP “Pirineus la Mixtape (2021).
A Coapa, el precolombí niu de colobres, situat al Senyoriu de Coyoacán, entre l’Avinguda Santa Ana en el nord i la Glorieta de Vaqueritos pel sud, va sorgir en 2011 una ona de surf punk que no sols ha fet estralls a la Vall de Mèxic sinó que ha aconseguit estendre’s per tota la República Mexicana fins a colpejar totes les ciutats de parla hispana deixant-nos xopats i rebolcats, com a nàufrags surant en un tros de fusta, però amb ganes de continuar escoltant tan nou com han d’oferir.
Estem parlant de Los Blenders, una agrupació conformada per Alejandro Archundia (veu, guitarra), Osmar Espinosa (baix, cors), José Manuel Martínez (bateria) i Patricio González (guitarra), els qui en 2015 ens van regalar “Chavos Bien”, el seu primer LP. Va ser llançat a Espanya sota el segell “Tigre Discs” i a Mèxic i els EUA de manera independent. Aquest disc els va portar a ser la imatge de la campanya de la Cerveseria Corona “Descobreix la teva música”, va ser triat per l’estació de Seattle KEXP-FM per a estar en la seva *Top 10 de millors discos alternatius en espanyol, i per a gravar una sessió en viu per a aquesta estació de ràdio que es va transmetre el 21 de juliol de 2016.
No obstant això, Los Blenders no estaven ni prop de sentir-se satisfets. Així, al 2017 van treure el seu segon LP “Ha Sido”; una lisèrgica experiència que ha aconseguit prop de sis milions de reproduccions, especialment amb el senzill que porta el nom del disc i que té més de dos milions de reproduccions. Aquest disc els va obrir pas fort i per dos anys van estar tocant xous en festivals d’alt calibre com Coachella (2017), Viu Llatí (2018), Pal Nord (2019), Pols GNP (2019), Indi Catrina (2019) i també en el Lunario de l’Auditori Nacional (11 de maig 2019).
En 2020, Els Blenders llancen el seu tercer LP “Mazunte 2016”. Amb noves aliances amb les discogràfiques Devil In The Woods (MEX, els EUA) i Sonido Muchacho (ESP) Los Blenders esperen presentar el seu disc i girar per Mèxic, Latam i Espanya. Aquest disc es diferencia dels anteriors per tenir un so més rodó, una composició més treballada i madura, i un lleu canvi de direcció del garage punk cap a un pop-rock psicodèlic que promet capturar les oïdes tant de la seva base com la de nous escoltes. És també la seva manera de demostrar-nos que ni una pandèmia pot detenir la marea, que com en nit de lluna plena, es ve amb tot.
Elysian Fields és una banda nord-americana amb seu a Brooklyn, Nova York, fundada l’any 1995 pels co-compositors Jennifer Charles (veu, instruments) i Oren Bloedow (guitarra). La seva música s’ha descrit de vegades com a “rock negre”, a causa de les seves inflexions sensuals, fosques i misterioses, ja sigui sonora o lírica.
Garciaphone és una creació d’Olivier Perez. Operant des de casa seva a Clermont-Ferrand (una ciutat francesa de mida mitjana en una zona volcànica), fa més de deu anys que fa boniques cançons. De vegades actua sol, de vegades amb una banda (com a Constancia, estrenat el 2013). Per al nou àlbum Dreameater, va triar un altre escenari: el folk indie minimal basat en piano. Es poden escoltar ressons del pop dormitori de finals dels 90 (com Grandaddy, Sparklehorse o Elliott Smith), però també la influència onírica de bandes temporals com Ultimate Painting i Chris Cohen.
Drug Holiday és un projecte indie experimental creat a Barcelona el 2022. La banda està influenciada per diverses branques artístiques visuals i cinematogràfiques. El resultat és un so melodic i nostàlgic, propi del synth/dream pop amb tocs de PostPunk i New Wave, que trenca amb una pincellada de llum optimista provinent del pop dels anys 80.
Laaza es una nova cantautora de Barcelona. Presentarà el seu EP debut en el que s’inclouen cançons produides per Pau Vehí (PHOAC) com ‘Laura’ o ‘Fuera’
Belén Kay és una cantautora de folk-rock irlandesa (de mare catalana) que des dels 11 anys resideix a Barcelona. Encara que al principi va voler ser pintora, es va decantar per la música en l’adolescència, quan va començar a escriure les seves primeres cançons i a tocar la guitarra i va comprovar que era la seva millor manera de comunicar-se, de mostrar els seus sentiments i bregar amb el dolor i els desamors. A partir d’aquí s’ha format en producció musical, aprenentatge que l’ha portat a coproduir el seu primer EP, “Abbey Court” (2022)amb sis temes. On Belén deixa la seva marca personal, de creadora de la Generació Z sense por d’expressar-se, al mateix temps que mostra com l’han influenciat, entre altres, Joni Mitchell, Amy Winehouse, Haim i The Cranberries.
Tot i que no fa tant passaren de dir-se Ducks Unlimited a rebatejar-se definitivament com Ducks Ltd., Tom McGreevy i Evan Lewis no volen límits de cap mena en el seu projecte. Aquests dos companys units pel jangle-pop tenen clar que amb les seves cançons volen moure’s lliurement tant pel mapa com per la línia temporal: encara que el seu lloc sigui Toronto i el seu moment sigui ara, la seva música ressona com a vinguda de la Nova Zelanda dels 80s. De fet, si organitzem una escolta a cegues del seu primer i únic disc fins avui, Modern Fiction, més d’un pensaria que estem davant un recopilatori de Flying Nun Records amb temes perduts de *he Bats, The Chills o The Clean.
Les tornades de campus universitari, les guitarres cristal·lines i el mood d’estiu a puntet d’acabar-se connecten instantàniament a Ducks Ltd. amb aquesta generació de bandes neozelandeses, però també amb equivalents yankis com The Feelies o Pylon i amb altres contemporànies com Rolling Blackouts Coastal Fever, Kiwi jr. i The Goon Sax. La gira de presentació de Modern Fiction els portarà per primera vegada a Barcelona.
Sarria és una proposta jove i moderna que recupera les textures del pop i rock tradicional amb una posada en escena eixordadora. Amb només 27 anys, el malagueny Nacho Sarria pot presumir d’haver girat ja per mitja Espanya i per territoris com els Estats Units, Anglaterra o Austràlia. També d’haver gravat colze a colze a l’estudi amb una llegenda com Craig Ross, espasa habitual als pals de Lenny Kravitz.
Ex-guitarrista de Los Labios, Sarria es va presentar en solitari el maig de 2021 amb un àlbum debut que ha agitat el calder del rock nacional.
Suaus i, tot i això, curiosament punxegudes, les cançons de Bart Davenport ens transporten a un passat o present imaginat ple d’odes romàntiques i personatges enigmàtics. Les seves arrels a Oakland són al blues (la seva banda dels 90, The Loved Ones va obrir per a gent com Junior Wells i John Lee Hooker), però el 2002 Bart es va llançar en solitari, adoptant una estètica indie més tranquil·la. El cantant de Kings of Convenience, Erlend Øye, l’ha anomenat el “millor intèrpret de guitarra i un sol home que existeix”. Mentrestant, els enregistraments de Bart sovint reflecteixen el seu gust pels arranjaments de banda completa. El seu debut homònim va barrejar pop brillant i folk britànic. Va seguir amb l’estil de Laurel Canyon ‘GamePreserve’ (2003) i després amb el dormitori lo-fi ‘Maroon Cocoon’ (2005). Després va venir ‘Palaces’ (2008), un àlbum al qual es fa referència a MOJO com “un bon exemple de la cultura del vinil i les botigues de segona mà de San Francisco, que converteix les coses que la gent llença en alguna cosa nova” . El 2012, Bart va llançar el senzill sintetitzat ‘Cheap Words’ i es va mudar a Los Angeles, formant la banda que va gravar ‘Physical World’ (2014). Pitchfork ho va descriure com “sofisticat i barat alhora, és agradable als cinc segons d’arribar a les teves orelles”. Per al 2018, la banda, també coneguda com a Bart & The Bedazzled, va llançar una continuació titulada ‘Blue Motel’, produïda per Aaron M Olson, el so característic del qual va donar a l’LP una atmosfera cinematogràfica i elegant dels 80. L’àlbum en solitari de Bart Davenport del 2022 ‘Episodes’ ofereix cordes avantguardistes, percussió mundana, riffs de 12 cordes i un retorn general al pop dels 60 i l’estètica indie lo-fi.
Podríem dir que Hoven no és una invenció encara que sí un nom artístic. Podríem presentar els noms que el formen, però les cares diuen més que els seus propis noms. Almenys podríem explicar que són cinc músics de l’escena lleidatana i que les seves composicions prenen com a referència l’indie-folk americà (Bon Iver, Gregory Alan Isakov) i l’indie-folk britànic (Ben Howard), però diu més com fan sonar cada sala que cap d’aquestes paraules. Podríem parlar del seu primer treball titulat “The Waters EP”. De què els ha inspirat i què els ha portat els instruments d’aquests músics a ajuntar-se. Podríem dir que segur que per separat ja els has sentit, però segur que mai no els has sentit així. Podríem intentar convèncer-te que més que un grup, aquí tens una història. Podríem fer això i molt més. Però qui més pot fer, ets tu, escoltant-los. Perquè ara no toca parlar del que podria ser. Ara, que toquin ells.
Els Sugarcrush ens porten des de La Mancha el seu power pop irònic, amb lletres plenes de sàtira sota un mur de guitarres. Els seus temazos són d’estil divertit, personal i contundent, fins el punt de que ells mateixos es consideren “los precursores del trans-yeyé”.
Solo Carmen continuen amb la presentació del seu primer disc “Autocomplacencia”. El seu indiepop melòdic i a la vegada desgarrat, és una muntanya russa d’emocions, amb lletres que diuen “alguna cosa més” i que conviden a ser corejades de principi a fi.
AMORE torna a Barcelona sota el cicle de MONTEBELLO x HELIOGÀBAL. Cinc cançons publicades han sigut suficients per impressionar-nos a tots, pop i totes les seves variants. La jove murciana ha estudiat piano en el conservatori de Múrcia, he fet de teclista i corista de Javiera Mena, Daniel Sabater, irenegarry o mori, i el 2021 va arrancar el seu projecte en solitari. Converses amb les amigues, les cançons que sonaven al cotxe, Google Earth, o les produccions de mori o Ralphie Choo. AMORE té algo especial, i el pròxim divendres 7 d’octubre podrem gaudir del seu show a la sala Heliogàbal de Barcelona.
Passos curts però segurs, així pretenen construir una cursa Bum Motion Club. Per descomptat, no els ha anat malament la cosa des que cap al 2017 arrenqués a Aranjuez el seu camí musical. Després del preceptiu temps de fogueig arribava Delta, un debut que asseia les bases d’un so que ells mateixos van definir com a dreamwave, a cavall entre el shoegaze i el dreampop. L’EP, produït per Víctor Cabezuelo de Rufus T. Firefly, els va portar a recórrer escenaris de llarg a llarg de la nostra geografia ia formar part del programa Jägermusic.
“Niebla”, el seu EP del 2021, reforçava una proposta en què no tot és el que sembla. Cantat íntegrament en castellà, expandia horitzons sonors sense deixar enrere aquesta boira que els fa reconeixibles a l’instant. Per això van tornar a confiar en Víctor Cabezuelo, que aquesta vegada compartia responsabilitats amb Alejandro Leiva, guitarrista de la formació. Al costat de Pablo Vera (guitarra i veu), Iris Banegas (baix), Alberto Aguilera (teclats) i Pablo Salmerón (bateria) afronten ara un 2022 carregat de noves cançons i dates en què defensar-les.
Salto són ones sòniques nascudes en un polígon de Barcelona al començament del 2022, materialitzades en 7 cançons que formen un primer disc homònim. Una bossa de cuir sintètic on conviuen textures i intencions de guitarres, pedals, baix i bateria, amb tres veus. Salto és una excursió per un parc a Londres de camí a l’aeroport, un viatge amb zepelín a Nova York amb escala a Saragossa, Posades i Califòrnia.
Hi ha quelcom eteri a la música de Moon Vision, un pla irreal i abstracte, un llenguatge propi i una manera d’expressar-se, que els fa especials. Va ser l’any 2019, quan van presentar un primer LP anomenat Muses, un disc inspirat en la figura femenina, on feien gala d’una electrònica pulcra i delicada i on comptaven amb diverses col·laboracions vocals femenines. Ara, juntament amb el bateria Pau Schultz i amb Júlia Collado a la veu, han tancat el cercle de la seva nova formació i ja estan preparats per presentar la seva nova i esperada feina: Instinct.
Delight és un duo format el 2019 per la Naima Ventura i la Maria del Río.
Componen cançons tendres i honestes, de caràcter introspectiu, on mostren les seves inquietuds més sinceres i com les afecten els seus sentiments més profunds. Un missatge visceral i entranyable que vesteixen amb arrels jazzístiques, derivades de la seva formació al conservatori del Liceu de Barcelona. Arrels que al seu procés creatiu donen lloc a l’experimentació i les transporten cap al neo-soul, el pop o l’electrònica, i les apropa a les seves grans influències, que inclouen entre d’altres, Moonchild, Nick Hakim, Hiatus Kaiyote, Erykah Badu, Frank Ocean i Daniel Caesar. A la primavera del 2021 van treure dos singles, “We Made Love” i “Start”, i el gener de 2022 n’ha sortit un tercer, “Demon”. Una tripleta que ha servit de tastet per presentar el seu àlbum de debut, “I’ll Be Back In June”, produït per Arnau Figueres i Kquimi Saigi i publicat al març d’aquest any.
Quan escolteu la música de hundredmillionthousand (HMT), pot ser que us vingui al cap llocs sagrats com Mutek i MoMA PS1 abans que qualsevol discoteca. HMT és el sobrenom de Noel Fanaeian, un artista canadenc d’ascendència persa-filipina que és conegut per les seves actuacions en directe quadrafòniques immersives. En els últims anys, Fanaeian ha estudiat amb la reconeguda compositora Laurel Halo i ha recorregut el Canadà, els Estats Units i cinc països d’Europa. La seva estètica combina la immersió sonora, la composició cinematogràfica i la partitura de dansa contemporània. Fanaeian és conegut per aprofundir en diversos estils d’electrònica i neoclàssicisme, amb una aptitud per combinar el disseny de so amb veu, violoncel i baix de concert. En qualsevol moment, el seu so pot ser fosc i suspens; eteri i emocional; o lúdic i ballable. Tanmateix, fins i tot amb una amplitud tan àmplia, la seva música conserva una forta unitat estilística.
BERNARDA a l’habla: Hola bona gent! Fa ja casi dos months que em van robar la guitarra, els pedals de la guitarra, una càmera i bueno algunas cosillas más que guardaba en una motxila ben maca i xula. Bé, degut a que no hi ha hagut ninguna bona nova al respecte, hem decidit (amb els amigotes del Heligoabal) fer un vermut Solidari, donde el dinerito de la entradilla anirà per intentar cubrir una mica todo lo sustraído.
Tocaré uns temicas en modo acústico i m’acompañaran diversos amigotes musics que també tocaran cansiones sebas, muy bonitas y cantables.
En fin si puedo venir i us ve de gust ayudarme se agradece muxo la verdah sea dixa!!!
Maria Hein és una jove felanitxera que fa anys que va formant-se com a pianista, tocant la guitarra i, recentment, experimentant i creant les seves pròpies lletres i melodies. I serem molt sinceres, aquesta nova troballa balear, ja té guanyada una plaça dins del pòdium musical mallorquí.
La calidesa amb la qual Maria Hein presenta Continent i contingut, el seu disc debut, està equilibrada amb la solemnitat i el so impol·lut de totes les seves cançons, que emanen una mescla de senzillesa i nostàlgia, amb la pinzellada imbatible de la naturalesa balear. Deu cançons en les quals Maria Hein acumula pensaments, problemes i dubtes, com una tassa que ha començat a desbordar i necessita deixar córrer l’aigua. I ho fa acompanyada d’una instrumentació minimalista, que s’uneix, discreta, a les paraules de Maria Hein, que interpreta les cançons de manera prudent i reservada, com si ens estigués revelant un secret. De la mà de Ferran Palau, ha construït aquesta sonoritat tan atemporal, tan pròxima i acollidora. I així és com Maria Hein entra als nostres caps, cautelosa, com una nova convidada que no vol incomodar. Però sense adonar-nos, s’instal·la lentament i es queda en la memòria, perquè, al cap i a la fi, les seves històries són les nostres històries. Continent i contingut és un disc debut que dibuixa una trajectòria rotunda, una aposta ferma, una màgia única que talla la respiració i que l’ha portat a guanyar premis com Millor cançó i Millor artista revelació Enderrock 2021.
Bofirax ens proposa una electrònica líquida, meticulosa i plena de detalls a la que ens submergeix a través de loops de guitarra, sintetitzadors i la seva veu. A finals de 2018 es va donar a conèixer amb la publicació de Ephemeral, un àlbum de debut ple de cançons intimistes per a les orelles més despertes. Des d’aleshores l’hem vist actuar a festivals com el BAM, Primavera als Barris, Manrusionica o l’ARTeNOU, entre molts altres.
Bofirax ha composat també peces sonores per a instal·lacions d’art (Sónar+D o CCCB, per exemple), bandes sonores per a curts i publicitat, per al llargmetratge Júlia Ist, o per a Hardcore Propaganda, una obra de teatre del col·lectiu Malnascuts. Ha col·laborat amb The Bird Yellow i ha aparegut a un àlbum de remixes de Seward, i just un any després de publicar Decades sota el segell AU! Records, Bofirax arriba a l’Heliogàbal amb tot el seu arsenal únic.
Polseguera és el duet format per Tomeu Mulet i Biel Riera.
Pop fosc que mescla clàssics de l’onada sinistra britànica dels 80, l’escena etèria de principis dels 90, obsessionats amb mirar-se les sabates, i un toc dels grups de renou sorgits al subsòl de Los Angeles a principis dels 2000; tot adobat amb lletres que beuen d’escriptors maleïts com Blai Bonet o Andreu Vidal.
Les cançons de Polseguera se sumen a la nova onada de pop illenc amb un cop de timó estilístic únic. Èpica casolana i gòtic mediterrani.
“Estoy fregando el suelo mientras escucho Albany, I need la meva shorty perque el cor em sani”. Mushkaa està marcant el camí de la música urbana catalana, cançons de reggaetón pur que sonen a tots els parkineos de la costa catalana, amb referents actuals com Yung Beef o Albany, i barrejant català castellà i anglès sense immutar-se.
El projecte d’Irma Farelo ha estat una de les sensacions de la música urbana catalana aquest 2022, i amb només 4 cançons, s’està menjant l’escena, actuant a festivals destacats i acaparant l’atenció de la premsa o playlist oficials. “Estic creixent todavía vull fer els passos de l’Alba” canta en la col·laboració amb 31 Fam i Flashy Ice Cream, Mushkaa ja es rodeja amb els grans però amb els peus a terra, sempre acompanyada del seu productor i músic en directe Roots (The Tyets, Andana).
Mushkaa trepitjarà Barcelona per primer cop el pròxim dissabte 22 d’octubre a la sala Heliogàbal de Gràcia, un concert organitzat per Montebello Agency.
L’Àngela, l’Ari, El Víctor i el Joan fan pop rabiós al voltant de l’inconscient i els somnis que poblen el repertori de l’Àngela.
Angeladorrrm és un dels secrets més ben guardats de l’escena indie emergent catalana. Amb el seu noise pop inconformista, aporta aire fresc dins del pop d’autor català per l’equilibri aconseguit entre guitarres esmolades i lletres oníriques que reflecteixen pors i desitjos del tot contemporanis al voltant de la família, les amistats i què significa fer-se gran. La seva música oscil·la entre el xiuxiueig i el crit.
Hi ha una nostàlgia mesclada de folk, shoegaze i dream pop dels noranta amb influències de grups com Big Thief, Yo La Tengo, My Bloody Valentine i de més a prop les catalanes Rombo.
La Sentina ha estat sempre el vehicle creatiu de l’Albert Girons en el qual van pujant i baixant passatgers que l’ajuden a matisar, enriquir i fins i tot frenar els seus impulsos creatius.
El 2006 l’Albert Girons (aka La Sentina) obre un myspace amb aquest nom per penjar-hi les cançons que componia i gravava. Tres anys després autoedita el primer EP Somatismes (2009). The Indian Runners ha publicat els seus tres LP: Falconades (2012), Llobregat (2016) 2013-2015 (2019).
Ara arriba amb Brutalismes, el quart disc, que s’emmiralla en el moviment arquitectònic que aprecia i magnifica la geometria impactant i els elements estructurals a la vista, amb un treball acurat de la veu i la instrumentació que desemboca en un so aspre i contundent. En aquesta ocasió l’acompanya a la bateria Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril).
Les lletres de l’Albert són himnes de joia als misteris de la vida que sorgeixen a través de reflexions íntimes sobre realitats universals. Així és com una visita al dentista, deliris existencials provocats per la poesia de Pepe Sales o la observació poèticocientífica de l’entorn tenen cabuda en aquest disc.
Xarim Aresté és una ànima lliure. Músic, poeta, pintor…
Ell fa i desfà al seu aire, sempre arrelat a les entranyes alhora que embrancant flors amunt.
Amb una trajectòria musical plena de ports, transbords i agermanaments, en Xarim torna ara al Heliogàbal posant la llenya al cor del seu propi univers.
Cru, de vegades, i lluminós però introspectiu com una bomba, Aresté apunta i dispara a l’esperit, sense deixar mai de posar la mirada al context social i polític que respirem tots junts ara i aquí.
Roko Banana, el millor grup de Banyoles, debuta a l’Heliogàbal el pròxim dissabte 29 d’octubre. Roko banana és un trio de rock banyolí que practica el seny i la rauxa en tots els seus concerts; calma melòdica, i després ràbia, paraules maques amb versos que ho destrueixen tot. Un grup que es mou entre el math rock i el punk modern, però bé, que donaran molta canya i posaran l’Heliogàbal potes amunt. Un concert organitzat per Montebello Agency.
Luz de fondo és l’àlbum debut de Galdric de la Torre Ávalos “Gáldrick”, músic i Doctor en Literatura Hispànica. Produït per Enric Teruel i Xebi SF, completen la gravació, al baix, Miquel Sospedra (Mazoni, Núria Graham, Refree, Amaia), i Aleix Bou (Amaia, Mazoni, Núria Graham), a la bateria. Es tracta d’un àlbum conceptual d’11 cançons, caracteritzat per unes lletres fortament evocadores, on la pèrdua i la necessitat de trobar en un mateix una forma d’esperança, simbolitzat per la «luz de fondo», centra el contingut de l’àlbum.
La proposta de Gáldrick, que parteix d’una arrel folk tradicional, s’orienta musicalmenta la recerca de noves sonoritats d’estètica pop, noise i de minimalisme electrònic gràcies als arranjaments d’Enric Teruel. Aquesta és la primera vegada que es podrà sentir el repertori en directe de la primera referència musical del NEU! com a segell discogràfic.
Barba Corsini és un grup de música electrònica amb influències del dub, la poesia sonora, el collage i el noise format per Eduard Escoffet i Pope. Des de 2017 es troben immersos en la recerca d’un llenguatge propi a mig camí entre el pop i l’experimentació. Ara presenten el seu primer vinil “Un nou incendi”, on les trompetes reverberants i els greus contundents s’acompanyen de textos que parlen sobre dies que no van existir o els nous models econòmics, així com infinites capes de veu i ritmes imparables.
Sr. Chen tanca el cicle MONTEBELLO x HELIOGÀBAL amb el seu debut a la sala de Gràcia. El productor, compositor i cantant català ens portarà el seu show de fòrmula pop que beu de diversos estils de la música negra contemporània; molt de groove, hip hop, funk o neo-soul. Un concert a casa molt especial on vindran tots els seus habituals col·laboradors i amics, on escoltarem cançons del seu últim disc Cómo No Hacer un Trío, i també del seu pròxim treball que ja estarà a la recta final. Sr. Chen, una de les millors persones que et pots trobar a la indústria, i que compta amb un directe molt elevat.
I.O. és el projecte musical d’Isidora O’Ryan, violoncel·lista, cantant i compositora xilena radicada a Espanya, que fa més de quinze anys que experimenta en diferents estils i projectes musicals.
El març del 2020 publica el seu àlbum debut “Ciénaga” (segell 11:11), un disc que esborra qualsevol límit –si és que realment n’hi ha– entre el clàssic i el futur. Amb aquest treball, I.O. es configura com una artista captivadora enmig d’un any extraordinari, confirmant-ho al desembre amb el premi ArtIsta Revelació dels Premis Índic (CL) i amb la sortida de Ciénaga Remix (11:11), reversions de les seves cançons en mans de deu productors llatinoamericans.
Recentment va llançar Sanjerónimo, primer avenç d’ALTAR, el seu proper EP, i BLANCO, disc d’ambient en què col·labora amb el compositor Juan Pablo Abalo.
Kinètica és productora, compositora, cantant, DJ xilena radicada a Barcelona. Així mateix és codirectora del segell musical xilè 11:11. Ha incursionat en estils com el breakbeat, soul, pop, drum n bass i hip hop. El 2018 va ser la guanyadora dels Premis Pulsar a la categoria Millor Artista de Música Electrònica pel seu disc III. Gràcies als seus treballs II, III i els seus Dj Set; A més, ha compost música per a projectes audiovisuals i escènics. Actualment prepara llançaments per als propers discos IV i V.
Formar un grup que sonés a alguna cosa entre el pop, el krautrock i el punk: aquest era el pla que van tramar Natalia Brovedanni (guitarra i veu, ex Santa Rita), Alfonso Méndez (bateria, ex lo:muêso) i Guille Caballero (veu i teclats, ex Els Surfing Sirles) una nit que van quedar per jugar a ping-pong. Així va néixer Chaqueta de Chándal i el seu explosiu debut “Gimnasia menor” (2019), beneït per la crítica i que els havia situat a tots els festivals d’aquell 2020 que una pandèmia es va portar per endavant. Al 2022 contraataquen amb el lluminós però alhora àcid “Futuro, tú antes molabas”, presentat als escenaris del Primavera Sound, Inverfest, Neu! o Canela Party, convertits en una dels grups més carismàtics i imprescindibles de l’escena actual.
En solitari, el líder dels texans Centro-matic i South Sant Gabriel ofereix folk-rock de forta càrrega sensitiva, que s’agarra a l’esquelet de les cançons de les seves dues bandes i també al dels seus propis discos. Aquest format explota amb major profunditat si cap el poder catàrtic de la seva veu, aquesta espiritualitat de gospel blanc desvalgut. Així va conquistar a la crítica en el seu primer tour per Espanya el 2005. A més de músic, Will Johnson és pintor i dibuixant. Per això pinta i dibuixa com fa música i viceversa. Les seves cançons s’assemblen a un llenç cobert de pinzellades d’emocions i colors primaris, que després el texà va esquitxant, repassant amb ploma, tacant amb brotxades, tancant-los en un cercle sonor ara més subtil, després més audaç. Ens canta una desfilada de síl·labes embolicades en ombres que donen forma a melodies fantasmals. Són les seves lletres meditacions provocadores des d’un món de gran complexitat moral. Una cosa sempre perceptible en els vuit discos que ha signat al seu nom -“Murder Of Tails” (2002), “Vultures Await” (2004), “Survey / Voyage” (2005), “Scorpion” (2012), “Swam City Vampires” (2015), “Hatteras Night, A Good Luck Charm” (2017) i “Wire Mountain” (2019) i “El Capità” (2020)-, un currículum al qual cal sumar el que va signar a mig fer amb el malmès Jason Molina, “Molina & Johnson” (2009), així com “New Multituds” (2012), homenatge a Woody Guthrie on comparteix protagonisme amb Jim James (My Morning Jacket) i Anders Parker (Varnaline)
Selma Bruna comença la seva carrera en solitari amb un treball exquisit i col·lectiu. Després de rodar amb Marala presentant “A trenc d’alba”, projecte que veu de la musica tradicional, la cantant santcugatenca estrena “Dorsal” un disc de pop atemporal composat per veu i coral i coproduit amb Pedro Campos.
La música de Xavier Calvet és felicitat. Sempre ho ha sigut. Ja ho era quan liderava Bullitt, un grup entre lʼindie rock, lʼemo i el punk rock més melòdic amb el que va gravar quatre discos, i que sempre és recomanable recuperar i revisar. I, sobretot, ho és ara, quan en solitari ha trobat definitivament les coordenades sonores amb les que conduir la seva trajectòria. Una nova etapa que va iniciar amb Firebird (2017), disc del que ha sigut impossible no començar a enamorar-seʼn i que segueix amb aquest nou Crosswinds (2019), àlbum amb el que definitivament ens hi enamorem. Una petita gran obra mestra de pop lluminós envernissat dʼamericana i lʼagradable melangia que desprenen els acords en clau country alternatiu.
Inspirat per aquest estrany moment a la vida al qual sʼhi arriba quan sʼestà a punt de complir els 40; dʼaquella barreja de sensacions han sortit onze composicions que Xavier Calvet ha amagat sota lʼil·lustratiu títol de Crosswinds (vents creuats). És la confessió de qui sent que ha arribat a la meitat del camí. Però lluny de caure a la depressió i el desànim, les noves creacions dibuixen una preciosa posta de sol (molt probablement la que deu gaudir cada dia a Sant Feliu de Guíxols, aquest magnífic racó de la Costa Brava on sʼhi refugia des de fa uns anys) amb la serenitat i el convenciment que demà tot tornarà a començar i molt probablement, per a millor.
Viure amb intensitat cada moment, però sense sucumbir al ritme frenètic del món. Aquest és el full de ruta que guia els Marialluïsa al nou disc “La vida és curta però ampla” (2021). Un deliciós tractat de pop sensual que et farà enlairar amb els cinc sentits, tot un pas endavant després de sorprendre amb l’EP “Pren-t’ho amb calma” (2019) i consolidar-se amb el primer disc “És per tu i per mi” (2020). Marialluïsa són Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra elèctrica i teclat), Andreu Dalmau (baix), Pol Mitjans (bateria) i Joan Vallbona (guitarra elèctrica i teclat).
Agosto aterra a Barcelona per primera vegada el pròxim divendres 18 a la sala Heliogàbal de Gràcia. La banda madrilenya va néixer a la icònica Casa de las Flores, format per la María i el Nacho. Agosto és com mirar un gerro de flors seques al balcó, és ser el main character durant una hora, és melancolia i és calor.
