[Elagabalus, Heliogabalus]

Èmesa, Síria, 204 – Roma, 11 de març de 222

Nom amb què és conegut Vari Àvit Bassià, emperador romà (218-222). Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma. La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracal·la i proclamar emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní. El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu (Sol invictus) i es lliurà a la disbauxa. Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever, que ja havia estat associat al tron. La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals; Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale (1910), i Antonin Artaud va escriure Heliogàbal o l’anarquista coronat (1934).

Elagabalus, Heliogàbal

I ja era hora. Amb uns quants anys de retard, intentem posar-nos una mica al dia. Ara que els blocs ja van de baixa, n’inaugurem un. Ja se sap, ja fa anys que anem així. Perquè, aquest octubre, l’Heliogàbal farà quinze anys. L’edat que tenia Marc Aureli Antoní (l’emperador Heliogàbal) quan va arribar a Roma. Com diu l’Enciclopèdia Catalana, en aquell moment “es lliurà a la disbauxa”. Doncs això, ja veurem fins a quin punt l’imitem. Ganes no ens en falten, tot i que em fa l’efecte que, per variar, tampoc no farem grans cerimònies. Ja us n’anirem informant. A més a més d’això, el cosí germà de l’Helio, el Festigàbal, aquest any en farà cinc. O sigui que el 2010 és una mica l’any del Jubileu d’aquest antre nostre. Si se us acut res que puguem fer per celebrar-ho tot plegat de manera vistosa, resumida i, sobretot, barata, aneu-ho comentant… Per cert, la web nova és probable que presenti algun problema de tant en tant. Mirarem d’anar-hi posant solució.